La nit passada es celebrà a Pedreguer el tradicional Ral·li Humorístic. Açò consisteix en disfressar-se de forma estrafolària i recórrer el poble responent una sèrie de preguntes i passant una sèrie de proves.
Ahir, mentre sopàvem, se’ns ocorregué la idea de participar-hi i, com no teníem temps per disfressar-nos més acuradament (quedava una hora i mitja per a l’inici del Ral·li) decidírem embolicar-nos amb uns llençols a l’estil dels togats de l’Antiga Roma. Més mal que bé, aconseguírem fabricar-nos les nostres togues, així com corones de llorer.
A les 00:30h acudírem cap a la zona d’inici de les proves. Allí ens trobàrem amb els altres participants, alguns molt millor disfressats que nosaltres (es notava la dedicació d’alguns equips en les seves disfresses), i altres igual o pitjor que nosaltres (també haurien decidit participar-hi a l’últim moment).
Començàrem les proves amb bon peu, primer ens feren escriure un petit poema sobre el rècord de participació de l’anterior edició del Ral·li. Després, però, la cosa anà embrutant-se: ens feren portar una bici i uns patins, amb els patins havíem de recórrer un petit circuit, i amb la bici, intentar mantenir-nos dalt d’ella, sense posar els peus a terra, durant 30 segons. Ja us ho podeu imaginar, amb les togues i patinant, o amb la bici, tot un espectacle.
A continuació, i després de realitzar tres proves més, aquestes però més fàcils (fer la “carretilla” uns metres, passar-nos una carta amb la boca i omplir un recipient d’aigua amb una esponja amb el menor temps possible), ens donaren un full amb unes preguntes i dues proves per fer: momificar a un dels participants, embolicant-lo amb una llençol (cosa fàcil per a nosaltres) i jugar a un joc tradicional. Aconseguírem resoldre les qüestions i passar les proves. I ens donaren un altre paper.
Aquesta vegada havíem de resoldre unes altres preguntes (ara , però més complicades) i realitzar dues proves més: construir un instrument amb una canya i fer tres nucs diferents a una corda. Resolt açò, amb l’ajuda inestimable de diferents persones que ens trobàrem pel camí i a les quals vam preguntar les qüestions que no sabíem, ens dirigirem a la següent zona de proves.
A la Plaça de l’Amistat ens feren ballar amb una poma al front, pintar-nos la cara els uns als altres amb els ulls embenats, passar per baix d’un pal a quatre potes, panxa per amunt, mentre anaven fregant-nos amb un plomall per la cara, caminar en fila índia mentre intentàvem evitar la caiguda d’uns gots situats entre l’esquena del de davant i la panxa del de darrere, i reconèixer una cançó i ballar-la.
Finalment, com a última prova, ens feren respondre unes qüestions i ens feren portar un periòdic del dia anterior i un porró a un control situat a l’altra punta del poble (quina mala llet!). Aconseguírem respondre a quasi totes les preguntes, i aconseguírem entregar el periòdic, però no poguérem aconseguir el porró (faltava molt poc temps per a la finalització del Ral·li i no ens donava temps a anar a per un porró). En aquest control, ens donaren un paper que havíem de portar al lloc d’inici del Ral·li (a l’altra banda del poble, una altra vegada). Ràpidament, però amb els peus fets pols de tant caminar, ens dirigírem al lloc d’inici del Ral·li per tal d’entregar el paper. En arribar al lloc acordat, ens trobàrem que ja no hi havia ningú, miràrem el rellotge i ja s’havia acabat el temps. Tant esforç, per no res.

Una cosa a destacar és la penosa participació de la Guàrdia Civil, que es dedicà dificultar la feina dels participants, multant a tots aquells que anaven sense casc amb la moto, a pesar d’estar participant en el Ral·li i anar disfressats.

En definitiva, però, ens ho passàrem molt bé, a pesar de ser la primera vegada que participàvem. I de segur que l’any pròxim ho tornarem a intentar.

PS: Ja estan disponibles algunes fotos del Ral·li, per gentilesa de Joan Puigcerver i un servidor.

Compartir