El lament de Galàdriel
27/12/06
¡Ai! laurië lantar lassi súrinen.
¡Yéni únótimë ve rámar aldaron!
Yéni ve lintë yuldar avànier
mi oromardi lisse-miruvóreva
Andúnë pella, Vardo tellumar
nu luini yassen tintilar i eleni
ómaryo airetári-lírinen-
¿Sí man i yulma nin enquantuva?
An sí Tintallë Varda Oiolossëo
va fanyar máryat Elentári ortanë
ar ilyë tier undulávë lumbulë
ar sindanóriello caita mornië
i falmalinnar imbë met, ar hísië
untúpa Calaciryo míri oialë.
¡Sí vanwa ná, Rómello vanwa, Valimar!
¡Nai elyë hiruva ¡Namárië!
«¡Ah! Com l’or cauen les fulles al vent, ¡llargs anys innombrables com les ales dels arbres! Els llargs anys han passat com ràpids glops de dolça aiguamel a les grans sales més enllà de l’oest, sota la volta blava de Varda, on els estels s’estremeixen amb la música de la seva veu, santa i reial. Qui tornarà a omplir-me, ara, la copa? Perquè ara la Inflamadora, Varda, la Regina dels Estels, des del Mont Sempreblanc, ha alçat les seves mans com núvls, i tots els camins han quedat profundament enfonsats en l’ombra; i des d’un país gris la foscor s’interposa entre nosaltres, sobre les ones escumoses, i la boirina tapa les joies de Calacirya per sempre més. ¡Ara perdut, perdut és per als de l’est Vàlimar! ¡Adéu-siau! Potser tu trobaràs Vàlimar. Potser fins i tot tu el trobaràs. ¡Adéu-siau!»
Extret del llibre segon d’El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien. Traducció de Francesc Parcerisas.
dimecres 27 desembre 2006 a les 21:03
Ja has aprés Èlfic? És una de les llengües tan ‘vives’ com les que a tu t’agraden per aprendre. xDDDDDD.
T’ho deia amb carinyu!
dimecres 27 desembre 2006 a les 22:13
Al final ixit l’ou … xDDD
dimecres 27 desembre 2006 a les 23:28
Jejeje, encara no he començat a estudiar Quenya, però ja arribarà el dia (el llibre ja el tinc i pel que he vist és semblant al llatí).
Sí [JuaN]la gallina ja ha post l’ou ;).