Hic et nunc

Llegia ahir una interessantíssim article de la BBC sobre el conflicte que està sacsejant la Franja de Gaza aquests dies. Havia pensat en penjar-lo íntegre ací, però com que és massa llarg he decidit posar-vos l’enllaç (ací el teniu). L’article, publicat dilluns, es titula Gaza conflict: Who is a civilian? i parla precisament d’això: de quina és la correcta definició de civil i fins a quin punt Israel està respectant aquesta definició a l’hora de combatre l’organització terrorista islamista Hamàs.

En línies generals el text afirma que Israel està emprant una definició de combatent que es desvia un poc de la definició donada pel Comitè Internacional de la Creu Roja, segons la qual un combatent és aquell que està directament relacionat amb les hostilitats. Israel, en canvi, entén que combatent és qualsevol persona que estiga relacionada amb Hamàs, no només en l’àmbit militar, sinó també en el polític i econòmic. Així doncs, la definició de combatent es fa més àmplia i justifica els atacs a una important franja de la població de Gaza que no està directament relacionada amb el llançament de míssils contra Israel, però que té alguna vinculació (per llunyana i mínima que siga) amb l’organització terrorista Hamàs (en conseqüència, tècnicament, podria dir-se que tots els palestins —des del més violent i extremista al més pacífic i tolerant: joves, vells, dones, homes i xiquets— estan “relacionats” amb Hamàs en tant que l’organització forma part del govern de l’Autoritat Nacional Palestina; per tant, d’acord amb Israel, seria legítim matar-los a tots).

L’article remarca igualment el fet que, d’acord amb les Convencions de Ginebra, perquè un emplaçament esdevinga un objectiu militar legítim, “aquest deu ‘contribuir efectivament en l’acció militar’ i la seua destrucció o neutralització ha de comportar ‘un avantatge militar definit’”. Si tenim en compte aquest principi, els atacs a mesquites, edificis del govern palestí (com alguns ministeris o el mateix parlament), escoles (fins i tot de la ONU), i els danys (directes o col·laterals) que aquests atacs comporten, estan plenament justificats.

Finalment, l’article parla també de la proporcionalitat entre les víctimes provocades pels atacs dels míssils Qassam (18 des de 2001 fins ara) i les causades per l’ofensiva israeliana (més de 700 en dotze dies). És evident que el llançament de míssils és un acte criminal i absolutament reprovable (com qualsevol altra acció violenta), però no per això pot justificar-se la desmesurada intervenció israeliana a la  Franja de Gaza. Fins a quin punt arriba la hipocresia i la mesquineria de l’Estat d’Israel, que titlla de terrorista una organització que llença míssils contra la població civil i, alhora, actua de la mateixa manera, ull per ull?.

I si anem pel món així, aplicant la llei del talió, la política de l’ull per l’ull, ja sabem com acabarà tot, no? En l’obscuritat més absoluta. Almenys això deia Gandhi.