L'alfabet llatí, en època clàssica, constava dels següents signes: A, B, C, D, E ,F, G, H, I, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, V, W, Y, Z
En general el llatí es pronuncia igual que el valencià, excepte per unes quantes diferències:
- La C es pronuncia sempre k (Cicero es pronuncia "Kikero").
- La G sempre presenta so suau (leges es pronuncia "legues").
- La V es pronuncia sempre u (brevi es pronuncia "breui").
- La U es pronuncia també en els grups qu i gu (propinquis es pronuncia "propinqüis").
- La I seguida de vocal sona com y (iustitia es pronuncia "yustitia").
- La ll es pronuncia com la l·l del valencià (puella es pronuncia "puel·la").
- La ch es pronuncia k (schola es pronuncia "skola").
- La ph es pronuncia f (philosophia sona com "filosofia").
- La th es pronuncia t (thesaurus sona com "tesaurus").
Ara és el moment de llegir aquest text (no us preocupeu per la traducció, únicament llegiu-lo seguint les regles de pronunciació de dalt):
Caesar Romanus est. Tu Caesarem non cognoscis nec Caesaris linguam; sed praesta attentionem Caesari et cum Caesare, brevi tempore, latinam linguam cognosces.
Ara heu de comprovar si l'heu llegit de la següent manera
Caesar romanus est. Tu Caesarem non cognoskis nec Caesaris linguam; sed praesta attentionem Caesari et cum Caesare, breui tempore, latinam linguam cognoskes.
I ara la traducció al valencià:
Cèsar és romà. Tu no coneixes Cèsar ni la llengua de Cèsar; però presta atenció a Cèsar i amb Cèsar, amb poc temps, coneixeràs la llengua llatina.
En llegir la traducció i comparar-la amb el tect llatí haureu notat unes diferències entre ambdós:
- El llatí no té accents gràfics (bona notícia, no?) i tampoc paraules agudes. L'accent d'una paraula llatina ve marcat per la quantitat de la penúltima síl·laba: si la penúltima síl·laba és llarga, la paraula és plana (autumnus); si la penúltima síl·laba és breu, la paraula és esdrúixola; són síl·labes breus les que contenen una vocal breu. Les normes més generals per determinar la quantitat de les vocals són les següents:
- Els diftongs són sempre llargs. Els diftongs en llatí clàssic són: ae, au, oe, eu.
- Una vocal seguida de dos o més consonants dobles és llarga.
- Una vocal seguida d'una altra vocal és breu.
- L'ordre de paraules del llatí és lliure, sempre que aquest no dificulte la comprensió de la frase. No obstant això, hi ha un ordre que s'usa convencionalment (ordo rectus). Aquest presenta tres característiques bàsiques:
- Sintagma predicatiu: l'ordre del sintagma és subjecte-predicat (Cesar est, Cèsar és).
- Sintagma determinatiu: els elements determinants precedeixen els determinats (Caesaris linguam, la llengua de Cèsar).
- Sintagma preposicional: la preposició precedeix al substantiu regit, i la conjunció a l'element enllaçat (cum Caesare, amb Cèsar).
- El llatí no té articles (el, la, els, les…), que sí que haurem de posar al traduir al valencià allà on siga necessari.
- Haureu observat que paraules com Caesar apareixen de diverses formes (Caesar, Caesarem, Caesaris, Caesari…). Aquest fenòmen es coneix com a flexió, i segons siga la classe de paraula que adquereix diferents formes, la flexió pot ser:
- Nominal: Que engloba tant el nom substantiu com l'adjectiu. El nom canvia de terminació segons la funció sintàctica que desenvolupa. A les diferents formes que adopta un nom (tant substantiu com adjectiu) en llatí se les anomena casos, cadascun dels quals té un nom específic: nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu, ablatiu i vocatiu.
- Pronominal: Funciona igual que la nominal, però afegint les diferents terminacions de gènere i nombre.
- Verbal: Funciona com en valencià.
Bé, fins ací la primera sessió. Per acabar us deixe un petit text que haurieu de llegir i transcriure (si teniu ganes, és clar):
Amicitia aeterna est. Antiqui amicitiam exercebant, maxime cum propinquis populis. Cicero, in sua opera “De amicitia”, amicitiae naturam exposuit. Fides atque iustitia verarum amiciatiarum fundamenta sunt. Dei amicitias item aestimabant etsi inter eos multa bella gerebant.
dimarts 9 gener 2007 a les 18:46
Molt bé! Però i els adjectius?
I la la l·l no és del valencià?
dimarts 9 gener 2007 a les 18:54
Wiiii!!! Açò ja va, açò ja va!!!
dimarts 9 gener 2007 a les 19:03
Així millor Sebastià?
No entenc que vols dir de l·l.
dimarts 9 gener 2007 a les 20:46
Hola Blai,
molt interessant el curs, endavant!
Escolta, quan presentes l’alfabet no hi poses ni la U ni la X, però després en els textos llatins aquestes lletres surten. Suposo que te n’has oblidat. Resumint: l’alfabet llatí és (tret de la c trencada) igual que el valencià, no?
dimarts 9 gener 2007 a les 21:15
Hola Francesc!
Efectivament el cas de l’X és una errada que ja he corregit (gràcies per notificar-m’ho).
Pel que fa a l’U la cosa canvia. En llatí no hi ha diferència fonètica entre la V i la U (les dues sonen [u]). Per aquest motiu he posat únicament la V a l’alfabet. En els textos llatins he decidit emprar les dues grafies per comoditat i per no crear confusió.
La veritat és que desconec perquè, si en llatí sonaven igual, en escriure en minúscules s’han emprat dues grafies en comptes d’una sola (en canvi, en les inscripcions en majúscules sols apareix la V). Agrairia que algun d’aquests chironians que volten per ací m’ho explicara (si ho sap).
Bé, gràcies pel comentari!
dimarts 9 gener 2007 a les 21:40
Ai, tens raó, això de la U ja ho havies dit…
dimarts 9 gener 2007 a les 22:12
Ara no puc llegir, pero quan puga hem pose al dia. Ja comentem al curset (tu ves apuntant a una llibreta tot el que hem de parlar xDDDD) Ja parlem !!!!(LoL :P)
dimarts 9 gener 2007 a les 22:34
Ok [JuaN], no hi ha pressa.
dimarts 9 gener 2007 a les 23:38
Ai, queda xulo veure els apunts en xarxa, jeje…
Supose que Sebastià es refereix a que dius que la ll es llig com la l·l del català (i del valencià, i del mallorquí, i del catarrogí, i del tortosí, etc. etc.)
Jo haguera donat més joc als “estudiants”: dir-los que s’atreviren a traduir el “Caesar romanus est…” de primeres, a veure que eixia… Ja saps que a vosaltres no us eixia massa malament…
Seguesc dient que podrieu explotar el canal IRC com a tribuna de dubtes (posa un dia i una hora setmanal o quinzenal o “algu” per a la classe i ja està)
[a mi personalment m’agrada usar sempre “u” en minúscula, sia v o u]
dimecres 10 gener 2007 a les 00:13
Ahms, sí Sebastià, com diu Sergi és del català, del valencià del mallorquí… La veritat és que no em vaig fixar mentre ho escrivia, al cap i a la fi és el mateix ;).
L’irc ja el gastem (almenys alguns de nosaltres) per als dubtes i les qüestions. Si veig que s’apunta algú no familiaritzat amb l’irc ja li explicaré com funciona per si està interessat en fer-lo servir.
Pel que fa al tema de la “v” i la “u”, si has llegit els anteriors escrits en llatí del blog estan com tu dius (sempre usant “u”), però en el curs he decidit fer-ho així per motius pràctics (no haver de corregir els textos que copie dels apunts de classe…). Però bé, s’accepten les dues formes.
dimecres 10 gener 2007 a les 01:21
Blai, els romans no utilitzaven la v, només la u (en majúscula escrita V) i en llatí clàssic sempre es pronunciava u (vocàlica o consonàntica segons la posició). Només a partir de Pierre de la Ramée (Petrus Ramus), a causa de la distinció existent en les llengües romàniques (i altres) entre els sons u/v, es va començar a aplicar a l’escriptura del llatí amb valor fonètic distint. Per això s’anomenen lletres ramistes. Actualment molts preferim l’ús clàssic al modern, almenys quan es tractga de
Pel que fa a la l·l, valencià i català són dos noms igualment vàlids per a la llengua que compartint, però crec que usar tots dos noms en el mateix text pot crear certes confusions de les quals alguns s’approfiten.
dimecres 10 gener 2007 a les 01:24
Me’n descuidava: l’adjectiu no és igual que el pronom perquè el seu cas depèn generalment de la concordança amb el nom.
dimecres 10 gener 2007 a les 01:26
Perdó completo la frase:
Actualment molts preferim l’ús clàssic al modern, almenys quan es tracta de textos clàssics (i medievals).
dimecres 10 gener 2007 a les 09:29
Moltes gràcies per l’explicació, Sebastià!
Nosaltres a classe emprem les dues, “v” i “u”, i per això estic acostumat a emprar-les.
No m’havia adonat que havia posat valencià primer i després català. Bé, ho canviaré i així ens estalviem confusions, com bé dius.
L’adjectiu després el canvie amb més temps.
Vale!
dimecres 10 gener 2007 a les 11:24
Bueno bueno.. lo de les accentuacions ta algo xunguet aixo… xDDDD per saber quina es la silaba tonica i tal mmm faras una ampliacio de cada apartat no? mm kuan aplegue a casa faré lexercici.º
dimecres 10 gener 2007 a les 15:07
Jejeje, em sembla que en la pròxima sessió em gravaré pronunciant el text i ja està, perquè el millor per aprendre la pronunciació és escoltar-la (encara que seguint les instruccions que he posat dalt, hauríeu de saber, més o menys, com pronunciar el llatí).
dimecres 10 gener 2007 a les 15:58
Nava a diuteu ara tu.. xDDDDDDd posa algun MP3 k atre axina sempre es millor xDDDD es tipo secció “listen & complete” de les classe d’angles xDD.
dimecres 10 gener 2007 a les 16:25
Jajajaja, OK, intentaré fer algun listening ;).
dimecres 10 gener 2007 a les 16:35
Respecte a les flexions, crec que, per no marejar, hauries de deixar-les en “nominal” (que engloba tant el nom substantiuum, com l’adjectiuum), “pronominal” i “verbal”. Perquè quan parles de les flexions, crec que no estàs identificant les classes de paraules, sinó les característiques que segueixen per a flexionar-se, i en eixe sentit tant l’adjectiu com el substantiu segueixen les mateixes normes (de flexió).
Crec que hauries d’afegir per algun lloc (a la primera lliçó) que el material que empres està basat en “Introducción al latín I”, del meu insigne professor de Batxillerat Francisco Linares Rodríguez, publicat al 1988 pel Centro Editorial de Servicios y Publicaciones Universitarias, S.A. ISBN 84-86486-25-4. Els dossiers que faig servir, de fet, són una recopilació dels seus apunts, elaborats abans de la publicació d’eixe manual que només va durar un o dos cursos a les llibreries (ja se sap, manca de demanda) i que crec que està exhaurit.
dimecres 10 gener 2007 a les 19:14
Ok Sergi, prenc nota i et faig cas.
divendres 19 gener 2007 a les 19:15
divendres 19 gener 2007 a les 21:21
Jejeje, gràcies!! Estic preparant la segona classe, a veure si aquest cap de setmana la puc penjar.
Salutem!
dissabte 27 gener 2007 a les 13:35
Sergi, podrieu oferir-li una plaça al departament xD