Hic et nunc

Ahir em va arribar un llibre que vaig demanar fa unes setmanes per correu i que he llegit aquesta vesprada d’una revolada. Es tracta d’Almansa 1707. Després de la batalla de l’escriptor i humanista valencià Joan Francesc Mira.
Aquest any 2007 es compleixen 300 anys de la derrota de les tropes austriacistes en la batalla d’Almansa (ocorreguda el 25 d’abril de 1707) durant la Guerra de Successió (1700-1714), que comportà l’abolició dels Furs del Regne de València i l’assimilació d’aquest al Regne de Castella. Per commemorar aquesta batalla i tot el que significà (i encara significa) Mira ha publicat aquest volum, on ens narra de forma concisa i perfectament entenedora la batalla d’Almansa, així com el context històric que la féu possible i les conseqüències que tingué (terribles per al Regne de València i per a la resta de la Corona d’Aragó). L’obra ha estat editada per Bromera en gran format i està acompanyada d’un gran nombre d’il·lustracions de gran qualitat.
El llibre ens transporta al Regne de València de principis del segle XVIII, un Regne que, després d’un segle ple de crisis i desgràcies (expulsió dels moriscos, pestes, males collites…), començava a recuperar-se econòmicament i demogràfica. El sistema foral i de Corts continuava vigent i, a pesar de la necessitat d’algunes reformes, funcionava a la perfecció. Aquest model de Corts xocava frontalment amb el sistema castellà, en el qual les Corts no tenien cap autoritat legislativa, cosa que afavoria l’absolutisme reial.
Dintre d’aquest context, morí sense descendència, el 1700, Carles II d’Habsburg, un disminuït psíquic, fruit dels matrimonis consanguinis. Aquest nomenà hereu el príncep Josep Ferran de Baviera, però aquest va morir el 1699, i finalment, un mes abans de morir, Carles II d’Habsburg va fer testament en favor de Felip d’Anjou (Felip de Borbó), nét del rei Lluís XIV. En aquest últim testament s’inclogué una clàusula que obligava Felip d’Anjou a renunciar al tron francès per evitar la unió entre Castella-Aragó i França. El 1701 Felip V de Borbó fou coronat rei de Castella i el mateix any jurà els Furs de la Corona d’Aragó. Aquest fet no agradà a les potències europees de l’època, ja que Castella-Aragó es convertia en fidel aliada de França (enemiga d’anglesos, austríacs i holandesos) i, per contrarestar el poder Borbó buscaren un altre candidat al tron espanyol: l’Arxiduc Carles d’Habsburg. El 1701 esclatà el conflicte entre els aliats austriacistes (Anglaterra, Àustria, els Països Baixos del Nord i Portugal) i els borbònics (Castella-Aragó i França), que començà de manera favorable per als aliats a Europa. Mentre avançava la guerra al continent, Felip V prengué mesures il·legals, absolutistes i incompatibles amb el sistema de Furs i de Corts de la Corona d’Aragó, cosa que provocà l’augment del ressentiment dels ciutadans de la Corona, que veien amb mals ulls l’accés al tron d’un francès com Felip V. El 1705 l’Arxiduc Carles, amb ajuda britànica, fou proclamat rei legítim coma a Carles III d’Aragó, València, Mallorques, Catalunya, Sicília, Nàpols… Llavors esclatà una guerra civil entre els dos bàndols (maulets i botiflers) i una guerra entre la Corona d’Aragó (majoritàriament de part de l’Arxiduc) i Castella (majoritàriament de part de Felip V). A poc a poc, però, les tropes franco-castellanes, ajudades pels botiflers, començaren a imposar-se a la península.
El 1706 caigué el Regne d’Aragó i entre el 25 d’abril de 1707 (batalla d’Almansa) i 1708 el de València.
El 1713 morí l’hereu d’Àustria i Carles III d’Habsburg passà a ser l’hereu de l’emperador austríac. De sobte tot canvià, ja que un persona, l’Arxiduc, havia d’heretar un imperi enorme (Àustria i Castella-Aragó).
Els aliats decidiren pactar amb Felip V i el 1713 a Utrecht abandonaren la Corona d’Aragó i l’Arxiduc, a canvi de la renúncia de Felip V al tron de França i del compromís de mantenir separats els dos estats (Castella i la Corona d’Aragó). Posteriorment, pel tractat de Rastatt (1714), l’Arxiduc renuncià definitivament al tron espanyol. L’11 de setembre de 1714 caigué Barcelona i el 1715 Eivissa i Mallorca.
Felip V suprimí els Furs i les llibertats dels regnes de la Corona d’Aragó i anà incorporant-los a Castella, imposant les lleis i costums castellanes, més favorables a l’absolutisme monàrquic. La repressió fou ferotge (execucions, exilis, confiscacions de terres…).
Aquest és un llibre que recomane, en primer lloc a tots els valencians ―que crec que haurien de conèixer aquests fets i el que han comportat al llarg de tres segles―, també als aficionats a la història i finalment a qualsevol persona que desitge conèixer què fórem els valencians abans i després d’aquell malaurat 25 d’abril de 1707.

La història ja està passada, pols i terra la taparen, però el mal que vingué d’ella, mal d’Almansa, rossega encara i alcança tot el poble.

Al Tall - Processó

Compartir

Aquesta entrada fou publicada per Blai el dimarts 9 gener 2007 a les 23:06 i està arxivada a Història, Llibres, Nacionalisme, País Valencià, Política.