La solució a l'activitat de la passada sessió està al final d'aquest article. A partir d'aquesta sessió (la cosa ja comença a complicar-se un poc), podreu disposar d'un vocabulari en el qual aniré posant totes les paraules necessàries per a traduir o entendre les frases llatines del curs. El podeu trobar a la barra lateral, en l'apartat "El blog". A més, d'ara endavant empraré colors per a realitzar la anàlisi sintàctica: el taronja serà per al subjecte, el blau per a l'objecte directe i el negre (la negreta) per al verb. Quan apareguen noves funcions ja us indicaré el color assignat a cadascuna.

En llatí, l'estructura bàsica es composa de tres elements: subjecte, objecte directe (complement directe) i verb. Entre totes les classes de paraules que ens ofereix la llengua ―substantiu, verb, adjectiu, pronom, adverbi, preposició, conjunció i interjecció― és el substantiu el que, en principi, ocuparà el lloc de subjecte o objecte directe, de la mateixa manera que el verb ocupa normalment la posició de predicat.
Observem ara aquestes oracions i intentem traduir-les i analitzar-les sintàcticament seguint els exemples i tenint en compte el vocabulari:

poeta reginam laudat - el poeta lloa la reina
regina poetam laudat
nauta feminam cognoscit

populus lupum timet - el poble tem el llop
lupus populum timet
servus mendicum increpat
mendicus servum increpat

imperator consulem audit - l'emperador escolta el cònsol
consul imperatorem audit
Hannibal mercatorem repudiat
mercator Hannibalem repudiat

Un cop observades i traduïdes les oracions podem veure que els substantius (les paraules que no estan en negreta) no tenen el mateix acabament. Açò es deu a que en llatí les paraules acaben de forma diferent segons la funció sintàctica que desenvolupen. És a dir, un substantiu no acabarà igual quan funcione com a subjecte que quan ho faça com a objecte directe. Com vam veure l'altre dia, el llatí té fins a 6 casos, però ara per ara, sols ens interessen el nominatiu (per al substantiu que funcione de subjecte) i l'acusatiu (per al substantiu que funcione d'objecte directe)

Una altra cosa que observem és que no tots els substantius acaben igual. Si observem els tres grups d'oracions podem veure que el "poeta" de la primera oració del primer bloc, no acaba igual que el "populus" de la primera oració del segon bloc o que l'"imperator" de la primera frase del tercer bloc. El mateix passa amb "reginam", "lupum" i "consulem". Doncs bé, açò és degut a que en llatí existeixen cinc declinacions ( encara que per ara sols treballarem amb les tres primeres, més endavant ja sabreu perquè):

• La Primera Declinació la formen tots els substantius llatins que tenen nominatiu i acusatiu com poeta (nominatiu)/poetam(acusatiu).
• La Segona Declinació els qui els tenen com populus/populum.
• La Tercera Declinació els qui són com imperator/imperatorem o consul/consulem.

També hem de tenir en compte que per a formar frases el llatí les declinacions poden barrejar-se. Allò que importa és que el substantiu amb funció de subjecte aparega en Nominatiu i en Acusatiu si és Objecte Directe. A més, com vam veure en la passada sessió, l'ordre de paraules pot variar (no és precís que el subjecte estiga sempre en primer lloc).
Per a comprovar el que acabem de dir, construeix en llatí, emprant les següents paraules (els verbs estan en negreta ), les oracions que pots veure més avall: agricolam, filium, gladiatorem, mulier, servus, imperatorem, scriptorem, serva, populus, pastorem, dea, lupus, familia, poetam, murus, orator, stella, aedificat, inspirat, laborat, amat, observat, laudat, timet, audit. Compte, les formes dels substantius no tenen per què ser les adients, transforma-les si és necessari (els verbs no els has de canviar).

- El poeta observa una estrella - poeta stellam observat.
- L'agricultor treballa.
- L'escriptor lloa el poble.
- El pastor tem el llop.
- L'emperador edifica una muralla.
- La deessa inspira d'orador.
- L'esclava escolta la dona.
- El fill estima la família.

Ara observem les següents oracions:

agricola cervam vulnerat - l'agricultor fereix una cèrvola
agricola cervas vulnerat - l'agricultor fereix unes cèrvoles
agricolae cervam vulnerant - els agricultors fereixen una cèrvola
agricolae cervas vulnerant - els agricultors fereixen unes cèrvoles

Si ens fixem en les terminacions de les paraules (inclosos els verbs, que ara ja no estan en negreta), podem veure que canvien segons el nombre (si és plural no acaba igual que si és singular), tant els verbs (singular -t, plural -nt) com els substantius. Per tant, la declinació en nominatiu i acusatiu singular i plural d'un substantiu de la Primera, la Segona o la Tercera declinacions quedaria així:

A partir d'aquests models podrem formar qualsevol substantiu de qualsevol de les tres declinacions. Usualment, però, s'acostuma a considerar que tot substantiu està format per dues parts: una, el tema (arrel o lexema), que diferencia a cada substantiu d'un altre (puell- enfront de naut-); i l'altra, la terminació o desinència (en el quadre està en color taronja), que és comuna a tots els noms d'una mateixa declinació (-a, -us, -em…). Si us fixeu en el nominatiu singular de la tercera declinació veureu que no té terminació, sols apareix el lexema, açò passa en tots els substantius de la tercera que veurem per ara (imperator, consul…).

Hem vist dues de les característiques morfològiques d'un substantiu (cas i nombre). La tercera característica és el gènere.
Per saber el gènere d'un substantiu en valencià ho tenim ben fàcil: disposem de l'article. Però en llatí ja hem vist que no existeix. Què fem, doncs?
Aprendre-ho de memòria és tasca ben difícil. Tot i no menysprear-la, podem acudir, de moment, a una sèrie d'ajudes:

• Els substantius de la 1ª declinació solen ser femenins (excepcions: poeta, nauta, agricola, auriga, scriba, collega…).
• Els de la 2ª solen ser masculins (excepcions: pirus, humus, malus, alvus…).
• En la 3ª no hi ha prevalència. Cal acudir a la lògica, l'aprenentatge, la concordança amb adjectius…

Per acabar, caldria dir que tot i que solen coincidir gèneres entre el llatí i el valencià, no sempre és així (alvus, ventre: femení en llatí i masculí en català). Aquest fenomen, però, també ocorre en altres llengües (anàlisi és femení en valencià i masculí en castellà).

Per a repassar tot el que hem vist en aquesta sessió traduïu i analitzeu les següents oracions amb l'ajuda del vocabulari.

- poetae scribunt fabulas
- senatores patriam defendunt
- columbae nidos faciunt
- rivus ripas tenet
- servae aquam portat
- dominus laudat pastores
- nautae navigant
- serva mensam parat

Solucions

Ací us deixe un arxiu d'àudio que conté una lectura feta per mi del text que havíeu de transcriure en l'anterior sessió. Comproveu que l'heu pronunciat i transcrit igual que jo:

Compartir