Sembla que anem enrere en el temps. Aquest matí he llegit en VilaWeb i en altres mitjans que la Fiscalia ha acusat a l’actor Pepe Rubianes d’un delicte d’«ultratge a Espanya» i sol·licita una multa de 21.600 euros per unes declaracions sobre la unitat de l’Estat Espanyol que realitzà el gener del passat any en TV3. En aquestes declaracions Pepe Rubianes digué el següent «Que se metan a España ya por el puto culo a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario». En les seves conclusions provisionals, la fiscalia considera que l’actor proferí aquestes paraules «con evidente ánimo de ofender y menospreciar la nación española».
Llavors, on queda la llibertat d’expressió? D’acord que Rubianes potser no hauria d’haver-se expressat com s’expressà en horari protegit, però em sembla que tothom té dret a riure’s, a burlar-se i a criticar qualsevol cosa que li passe pel cap, o no és així? No podem dir que la camisa que porta el nostre amic no ens agrada? No podem dir que aquest cotxe és horrible i que, en canvi, aquell és magnífic?, doncs ja està, per què no podem dir el mateix d’un estat o d’un altre? Si en comptes de dir «España», Rubianes s’hagués referit a un automòbil o a una forma de vestir, segur que no s’hauria presentat cap denúncia o, en tot cas, la sentència no hauria estat la mateixa i el cas no hauria tingut aquest ressò. Però sembla que «España» i aquesta suposada «nación española», de la qual hem sentit tant a parlar últimament, són les dues coses més sagrades del món, la única, grande, unida, sagrada e intocable «España». I en canvi, els que defenen aquesta «España» critiquen, ridiculitzen i es burlen clarament ―i no en privat, sinó en molts mitjans de comunicació― de tots aquells que no pensen com ells, difamant les seves idees. Doncs molt bé, que critiquen i ridiculitzen, si això a mi m’és igual ―ja ho diuen els castellans, «a palabras necias oídos sordos»―, però que deixen als altres jugar al mateix joc, o és aquest un joc d’un sol participant?
Una altra cosa és que nosaltres haguérem emprat o no les mateixes paraules que emprà Rubianes o que estiguem d’acord amb el que digué. A mi, per exemple, no se m’hagués acudit mai dir el que Rubianes digué, tal i com ho digué ell ―encara que en el fons hi estiga d’acord―, principalment perquè no m’agrada expressar-me d’aquesta manera, però això no significa que Rubianes haja d’ésser condemnat per expressar la seva opinió sobre un tema qualsevol. Perquè encara que no ho semble, «España» no és ―o no hauria de ser― sagrada.

Compartir