Hic et nunc

Aquest divendres tindrà lloc, a la Universitat d'Alacant, la fase provincial del Certamen Ciceronianum 06-07 en la qual tindré l'honor de participar (encara que no crec que n'isca molt ben parat). La prova tindrà una duració de quatre hores i constarà d'un text de Ciceró en llatí per traduir i comentar. Per tal que pugueu copsar qui fou Ciceró ací us deixe un breu resum de la seva vida.

Marc Tul·li Ciceró nasqué en el municipi d'Arpinum (al Laci) l’any 106 aC. Provenia d’una família distingida de la classe dels cavallers, però de la qual era el primer en cursar la carrera política. El seu pare, conscient de les dots del seu fill, li procurà una educació esmerada, amb tots els requisits indispensables per a convertir Ciceró en un jove romà de les altes classes. El jove Ciceró freqüentà, durant els seus estudis, les figures més importants de la política romana del moment i, des del primer instant, demostrà aptituds literàries excepcionals; no obstant això, es veié obligat a abordar la carrera política. A causa de la seva condició d’homo nouus (home nou) hagué de decidir entre la via militar i la via de l’eloqüència per arribar al lloc més alt de la política romana. Ciceró es decidí per l’eloqüència i, després d’haver rebut les ensenyances dels millors mestres de Grècia i Roma, inicià la seva carrera en el fòrum defensant causes cada vegada més importants i enfrontant-se als millors oradors de l’època.
Paral·lelament inicià la seva ascensió política, el cursus honorum: fou qüestor a Sicília l’any 75 aC, l’any 70 aC fou elegit edil curul per a l’any següent. En aquest mateix any obtingué un triomf importantíssim en un procés polític contra Verres, ex governador de Sicília, en el qual s’enfrontà a Hortensi, el major orador del moment. A partir d’aquell moment ja no tingué cap obstacle en la seva carrera: fou pretor el 66 aC i el 63 aC un dels dos cònsols electes. Com a tal s’hagué d’enfrontar a un greu perill que amenaçà la subsistència del mateix Estat romà: la conjuració de Catilina. Amb energia i habilitat féu front a aquesta amenaça, els culpables foren desemmascarats i executats. Llavors fou nomenat pel Senat “pare de la pàtria”, i semblava que no res eclipsaria el seu enorme prestigi. Però eren temps de canvi i el poder ja no estava en el Senat i els magistrats electes, sinó en l’exèrcit. Ciceró, es resistia a reconèixer que tot el seu afany havia estat en va i no volgué adherir- se a la política del primer triumvirat format per Cèsar, Pompeu i Cras. Aquests es venjaren deixant-lo a mercè dels seus enemics, que aconseguiren desterrar-lo l’any 56, acusat d’haver condemnat a mort il·legalment ciutadans romans durant la conjuració de Catilina. Quan tornà de l’exili, un any i mig més tard, Ciceró decidí no oposar-se a allò inevitable. Les seves intervencions polítiques foren cada vegada més escasses, al mateix temps que augmentà la seva activitat literària. En la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, es declarà partidari del segon, encara que amb poc entusiasme. Derrotat Pompeu, Ciceró s’acollí a la generositat de Cèsar, el qual el perdonà. Durant el govern del dictador s’allunya per complet dels assumptes públics.
L’assassinat de Cèsar significà la tornada de Ciceró als escenaris polítics. Amb una energia increïble intentà restablir l’antiga república, enfrontant-se acarnissadament amb Marc Antoni; els seus esforços no obtingueren bon resultat i el 7 de desembre de l’any 43 aC fou assassinat per ordre de Marc Antoni.

PS: Demà, els alumnes de segon de batxillerat de l'IES Pedreguer, anem de visita a la Universitat de València; ja us ho contaré tot quan tornem.

Compartir

Aquesta entrada fou publicada per Blai el dimecres 21 febrer 2007 a les 20:52 i està arxivada a Clàssiques, Estudis.