El vent que agita l’ordi
28/02/07
Aquesta vesprada he vist una pel·lícula que m'ha semblat interessant, es tracta d'El vent que agita l'ordi (The wind that shakes the barley), guanyadora de la Palma d'Or del Festival de Cannes del 2006. Aquest film del director britànic Ken Loach està ambientat en la Guerra d'Independència Irlandesa (1919-1921) i la subsegüent Guerra Civil Irlandesa (1922-1923). Damien és un jove estudiant de medicina irlandés que està a punt de viatjar a Londres per continuar allí els seus estudis; Teddy, el seu germà, és un membre actiu de l'Exèrcit Republicà Irlandés (IRA). Després d'ésser testimoni d'un dels actes diaris de violència i repressió perpetrats pels Black and Tans (l'exèrcit britànic d'ocupació), Damien decideix quedar-se a Irlanda i entrar a formar part de l'IRA, per tal de lluitar, en una guerra de guerrilles, contra les forces d'ocupació britàniques. El 1921, amb la signatura del Tractat anglo-irlandés i la creació de l'Estat Lliure d'Irlanda (el qual, a pesar del seu nom, continuava estant supeditat, en màxima instància, a l'Imperi britànic), Teddy, entra a formar part de l'Exèrcit de l'Estat Lliure, partidari del Tractat, mentre que es nega a acceptar l'Acord. Llavors s'iniciarà una lluita entre amics, entre familiars, entre els propis irlandesos que abans havien lluitat units contra els britànics.
La pel·lícula recrea durament la repressió exercida per l'exèrcit britànic durant la seva ocupació, així com els també terribles crims de la resistència republicana irlandesa. També ens mostra molt encertadament l'ambient de pobresa i misèria de la Irlanda de principis de segle XX. El defecte més important de la pel·lícula és, potser, el seu marcat maniqueisme que divideix radicalment el film en bons (els republicans irlandesos) i dolents (primer els anglesos, després els irlandesos pro-Tractat). A pesar d'açò, podem dir que es tracta d'una molt interessant pel·lícula que pot resultar útil a tots aquells que vulguen ampliar els seus coneixements sobre Irlanda i la seva turbulenta història.




dijous 19 juliol 2007 a les 21:14
Jo la tinc per ací, i he vist Michael Collins ja, també molt bona pel·lícula ambientada també en aquells anys. T’aclarix un poc com estava el tema. No està mal.
dissabte 21 juliol 2007 a les 18:52
Prenc nota, posaré a baixar la peli.