Hic et nunc

Després d’uns dies de silenci obligat pels últims exàmens, torne a escriure ací. Ara tenim una setmaneta de descans, per desemboirar-nos un poc, i dilluns de nou a la faena. Després de tres setmanes llarguíssimes a València, ja torne a estar a Pedreguer, just a temps per celebrar sant Blai. Anem a parlar un poc dels exàmens:

Anem a pams. La veritat és que m’esperava més dels exàmens. Amb això no vull dir que tot haja estat bufar i fer ampolles, ni molt menys (i ho dic abans de saber les notes, que podria haver-hi sorpreses)!. Però he fet exàmens al Batxillerat més complicats que els d’aquestes setmanes. Esquemes a emplenar, preguntes de tipus test o de relació, definicions breus de conceptes i, òbviament, algunes preguntes més llargues a desenvolupar, però res de l’altre món, res de relacionar conceptes o processos històrics o d’explicar causes i conseqüències. Supose que això ja vindrà, i tampoc cal tindre presses, almenys en eixe sentit.

Més coses. Em fa ràbia això de la revisió d’exàmens (açò no és nou, l’any passat igual). Si vols donar-li un colp d’ull a l’examen que has fet, si vols veure què t’has deixat o en què t’has equivocat, has d’anar al despatx del professor o professora a revisar l’examen. Entenc que açò no és com l’institut (cosa que no sempre s’acaba de notar) i que el temps és or, però no veig que siga tan costós repartir els exàmens i deixar-nos que ràpidament els peguem una miradeta i llestos. Una altra cosa és si tens alguna queixa o vols que el professor et diga perquè t’ha posat un 4’5 i no un 5. Aleshores sí que s’entén la revisió d’exàmens. Evidentment no és una tragèdia, però em molesta.

Bé, em sembla que no se m’acut res més, o siga que això és tot. Ah sí, sols una cosa més ara que pense: odie els exàmens en què el professor dicta les preguntes. Sí, ja sé que el paper és un bé escàs, que els arbres de l’Amazònia s’acaben i tot això, però ho sent, no m’agrada gens; una mica de formalitat, per favor. Au, ja ho he dit.

Ara sí, a descansar (més?), dormir bona cosa, recuperar el temps perdut amb la guitarra i les lectures, i, en definitiva, fer vida d’estudiant.