Avui iniciem una sèrie d'articles sobre els monarques de l'antiga Corona d'Aragó. En el post d'avui parlaré sobre la creació del Casal de Barcelona i la unió d'aquest amb la dinastia Ximena que provocà el naixement de la Corona d'Aragó.

El comtat de Barcelona nasqué l'any 801 amb la conquesta de Barcelona per part dels monarques Carolingis, que incorporaren el comtat al regne franc. El territori guanyat als musulmans i depenent dels monarques Carolingis passà a anomenar-se Marca Hispànica. A poc a poc els llaços entre els comtats catalans i la monarquia franca s'anaren debilitant i l'autonomia anà consolidant-se. Aquesta tendència anà unida a un procés d'unificació dels comtats catalans fins a formar entitats polítiques més àmplies. Guifré I el Pilós, l'últim comte nomenat pels reis francs, representà aquesta orientació i aconseguí unir sota el seu comandament una sèrie de comtats que transmeté en herència als seus fills. Mort Guifré el 897, la unitat es trencà, però el nucli format pels comtats de Barcelona, Girona i Vic continuà unit. Durant el segle X els comtes de Barcelona reforçaren la seva autoritat política i anaren allunyant-se progressivament de la influència franca. El 985, Barcelona, llavors governada pel comte Borrell II, fou atacada i incendiada pels musulmans. El comte esperà l'ajuda del rei franc, però les tropes aliades no aparegueren, cosa que generà un gran malestar. L'any 988, la dinastia Carolíngia s'extingeix i és substituïda per la dinastia Capet. Borrell II fou requerit per a jurar fidelitat al nou monarca franc, però Borrell no hi acudí. Aquest fet significà la independència del comtat de Barcelona. A partir d'aquest moment anaren succeint-se comtes fins que Ramon Berenguer IV accedí al tron.
Ramon Berenguer IV de Barcelona, dit el Sant, nasqué el 1113. Fou fill de Ramon Berenguer III i de la seva tercera muller Dolça de Provença. Durant els tres primers anys del seu govern hagué de fer front a la pressió exercida per Alfons I d'Aragó a les terres frontereres amb Catalunya, i ocupà Mequinensa (1133), Horta de Sant Joan i altres localitats situades entre el Matarranya i l'Ebre, però, el 1134, fracassà en la conquesta de Fraga. El 1137 s'acordà el casament de Ramon Berenguer, que tenia uns 23 anys, amb Peronella, filla de Ramir II d'Aragó i amb un any d'edat. La sobirania aragonesa fou traspassada al comte, però Ramir retingué el títol de rei, rebent Ramon Berenguer el de príncep dominador d'Aragó. Però a continuació hagué de solucionar els problemes creats pel testament d'Alfons I d'Aragó (que havia deixa els seus regnes a les ordes militars). Seguidament es dedicà a prendre terres als musulmans i el 1141 Alcolea, Xalamera, Pina i Velilla ja havien estat conquerides. El 1142 es conquerí Montsó i fou repoblada Daroca.
Ramon Berenguer i Alfons VII de Castella arribaren a un acord pel qual el comte cedia Sòria i tot el que havia posseït Alfons més enllà de la serralada Ibèrica i, a partir d'aquest moment la relació entre ambdós cunyats fou cordial, excepte en els afers de Navarra, que el comte intentà annexionar a Aragó, però sense èxit. Després de neutralitzar el perill sarraí provocat per la derrota de Fraga del 1134, el comte emprengué una sèrie d'importants expedicions contra els sarraïns, arribat a fer incursions a Llorca (1144), València (1146), Almeria (1147)… Llavors pactà amb els genovesos l'expedició contra Tortosa, que rebé el caràcter de croada i que aconseguí l'ocupació de la ciutat el 1148. El 1149 foren ocupades Lleida, Fraga i Mequinensa, i el 1152 conquerí el castell de Miravet, que cedí als templers. Finalment, amb l'ocupació de les muntanyes de Prades i especialment Siurana el 1153, es completà la conquesta que rebria el nom de Principat de Catalunya. L'any següent obtingué un acord amb el rei Llop, que dominava València i Múrcia com a zones de futura conquesta, amb un límit meridional proper al cap de Gata i amb la serralada Ibèrica com a límit occidental.
El 1150 havia fundat el monestir de Poblet amb monjos cistercencs. La intervenció de Ramon Berenguer a Occitània fou important, arribant a fer-se càrrec del govern de Provença durant la minoria d'edat del seu nebot Ramon Berenguer III de Provença. Les ambicions de l'emperador romanogermànic Frederic I Barba-roja sobre Provença obligaren el comte barceloní a actuar diplomàticament. En anar a entrevistar-se amb l'emperador, la mort sorprengué a Ramon Berenguer.
Dos dies abans de la seva mort, trobant-se malalt, havia fet testament, pel qual el seu segon fill, Ramon (que passà a anomenar-se Alfons), heretà l'Aragó, el comtat de Barcelona i tots els que se li havien anat annexant; el seu quart fill, Pere (posteriorment anomenat Ramon Berenguer), heretà la Cerdanya, la senyoria superior sobre Carcassona i els drets sobre Narbona (però tot açò ho tindria en feu pel seu germà); a Peronella li deixà Besalú i Ribes mentre visquera. El cos del comte fou dut des de Borgo San Dalmazzo al monestir de Ripoll, on fou soterrat.

Font: Gran Enciclopèdia Catalana.

Compartir