Hic et nunc

Aquest migdia he vist dues notícies a la tele que m’han fet pensar.

La primera. El govern espanyol ha aprovat una sèrie d’acords amb diferents estats d’arreu del món (encara que majoritàriament sud-americans) per tal de permetre als ciutadans d’aquests països que resideixen legalment a Espanya votar en les eleccions locals. En principi podran només votar, no ser elegits, i a canvi els ciutadans espanyols residents en aquests països podran votar-hi també en els comicis locals. L’objectiu del govern amb aquesta mesura no deu ser altre que assegurar-se un grapat de vots de cara a les eleccions locals del 2011.

La segona. Un tal Norberto, nét d’un exiliat espanyol, ha rebut avui el passaport espanyol d’acord amb l’anomenada llei de néts que s’emmarca dins la llei de la memòria històrica. Aquesta llei permet l’adquisició de la nacionalitat espanyola als fills i néts dels espanyols que van haver d’exiliar-se per culpa de la Guerra Civil i la posterior dictadura i a tots aquells que van lluitar en les Brigades Internacionals.

I quin és el problema, el greuge comparatiu, si en principi les dues mesures són bastant assenyades (la primera potser no tant, però pot passar)? El greuge apareix quan un col·lectiu que podria incloure’s en els dos casos, no apareix en cap dels dos. A qui em referisc? Molt fàcil, als sahrauís.

D’immigrants sahrauís n’hi han molts. Malauradament no els podem contar perquè no disposen d’un passaport propi: o directament no en tenen o venen amb l’algerià (supose que per això en aquest mapa no apareix el Sàhara Occidental com a font d’immigrants); però n’hi han. No obstant això, sembla que o bé són immigrants de segona o bé el govern socialista deu pensar que encara que els permeten votar, el seu vot no serà per a un partit que els ha decebut tantes i tantes vegades. Deu ser per això que no se’ls atorga el dret de vot.

Pel que fa a la concessió de la ciutadania, la situació encara és més vergonyant. Resulta que la llei de la memòria històrica permet que es done el passaport als descendents dels exiliats durant la Guerra Civil (cosa que em sembla molt bé), però no als descendents dels habitants de les exprovíncies espanyoles de Saguia el Hamra i Río de Oro (eren dues províncies més, com Cuenca i Lugo, per exemple!). Com és això? Se’ls dóna el passaport als fills i néts d’una gent que perdé la nacionalitat espanyola fa 70 anys i a persones que fa 30 anys tenien el DNI espanyol i el llibre de família, se’ls abandona entre les dunes, enmig del desert.

Bravo senyors, em trec el barret.