12/02/09
Vuit corxeres
El procés és sempre el mateix. Primer creus que no podràs i penses que el ritme és massa ràpid o que les notes estan massa lluny unes de les altres i els dits no t’arribaran. I al principi et costa, clar que sí. Xafes una corda malament o amb la pua rasques la que no toca. Una vegada i una altra t’equivoques. Però hi tornes, no vas a rendir-te tan prompte, només són vuit corxeres, això no és res! I continues intentant-ho. De sobte, aconsegueixes tocar-les totes d’una tirada. Molt bé! Els dits i les mans et responen i les vuit notes sonen tal i com es suposa que han de sonar. Estàs fet un Jimmy Page! Ho tornes a intentar, però aquesta vegada no rasques la tercera corda com cal i has de tornar a començar. De nou, ho proves. Primer l’erres més que l’encertes, però quan ja portes una estona la cosa canvia i comences a encertar-la cada vegada més i més. Finalment, ho aconsegueixes i et surt bé unes quantes vegades seguides. Fantàstic. Les primeres vuit notes ja no són un obstacle. Ara, a per les vuit següents.
Electron Blue Body per Gary J. Wood
12/02/09 a les 09:18
Començaré a respectar-te com a guitarrista quan toques això: http://www.youtube.com/watch?v=by8oyJztzwo xDDD
Salut!
12/02/09 a les 14:04
Ànim xicon, que ja ho tens ahí. Lo bo de la música és que si vols, sempre hi ha 8 notes més per tocar.
Salut i besets
Belén
12/02/09 a les 20:11
Jajajaja, Joan, això la setmana que ve!
12/02/09 a les 20:35
Molt mític el canon de Pachelbel en guitarra, però té bases posades… qui ens garanteix que toca ell, realment? Jo des que he vist en Herman Li, de Dragonforce fer trampes en directe… ja no sé si creure’m les coses.
En fi. En el món de la música, com en tants d’altres mons d’aquests univers el que val realment és l’esforç i la superació. Sort i endavant, Blai!
18/02/09 a les 20:34
Ahí Blai la cosa és no rendir-se mai, intentar-ho i reintentar-ho fins que sone be. Anim!