Hic et nunc

«Els hobbits contemplaren en Gambús. Semblava que coneixia molt bé la història antiga, a més de saber trobar els camins per les Terres Salvatges.
―¿Qui era en Guil-galad? ―preguntà en Merry; però en Gambús no va respondre, i semblava transportat pels seus pensaments. De sobte una veu molt profunda recità:

Rei dels elfs fou Guil-galad
els arpistes l'han cantat
tristament:
fou l'últim rei lliure i clar
que, des de les Muntanyes al Mar,
va regnar. 

La seva espasa era llarga,
més punyent la seva llança,
i de lluny
son elm brillava, i del cel
en son escut els estels
refulgien.

Fa molt de temps que partí,
ningú no sabria dir
on viu ara;
son estel caigué en foscor
cap allà on les ombres són:
en ple Mórdor.

Els altres es giraren molt sorpresos, perquè aquella era la veu d'en Sam.
―¡No paris! ―va dir en Merry.
―No en sé més ―balbucejà en Sam, enrojolant-se―. La vaig aprendre del senyor Bilbo quan jo era un criatura. Em solia explicar relats d'aquests, perquè sabia que sempre m'agradava escoltar coses dels elfs. Fou el senyor Bilbo qui m'ensenyà la lletra. En sabia molt, de llibres, el vell senyor Bilbo, ¡com hi ha món! I escrivia poesia. Fou ell qui escriví el que acabo de recitar.
―No ho va escriure ell ―va dir en Gambús―. Això és part d'una troba que s'anomena La caiguda de Guil-galad, que és escrita en una llengua antiga. En Bilbo la devia traduir. És el primer cop que me n'assabento.
―N'hi havia molt més ―va dir en Sam―, que parlava tot de Mórdor. Aquella part ja no la vaig aprendre, perquè em feia venir calfreds. ¡Mai no havia pensat que jo també recorreria aquest camí!
―¡Camí de Mórdor! ―proferí en Pippin―. ¡Espero que no arribem a aquests extrems!
―¡No pronuncieu tan alt aquest nom! ―va dir en Gambús.»

Extret del llibre primer d’El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien. Traducció de Francesc Parcerisas.