Després d'una llarga pausa, continuem amb el curs de llatí, desitjant que encara quede algú interessat en aprendre aquesta fantàstica llengua. Recordem que disposeu d'un vocabulari on trobareu totes les paraules necessàries per a traduir o entendre les frases llatines del curs. Per acabar aquesta introducció, sols em queda fer memòria del codi emprat per a la anàlisi sintàctica: el taronja per al subjecte, el blau clar per a l'objecte directe i el negre (la negreta) per al verb.

Tot i que la ciència lingüística sòl considerar aquest tipus de paraules com diferents del nom, veurem que per estructura, funció sintàctica i finalitat per a la qual han estat creades, són idèntiques al substantiu. Per això els anomenem equivalents del nom.

En primer lloc tenim els pronoms personals. Aquests tenen les mateixes característiques morfològiques que es noms: gènere, nombre i cas. A més, hauran de referir-se sempre a un nom que ja haja aparegut i, per tant, tindran el mateix gènere que aquest. Els pronoms en nominatiu i acusatiu de primera i segona persona en llatí són els següents:

Abans de continuar observem que els verbs llatins no acaben solament en -t/-nt, ja que ara els subjectes també són de primera o segona persona singular o plural (i no de tercera persona com havien estat fins ara). Aquestes desinències noves són -o (1a persona singular), -mus (1a plural), -s (2a singular) i -tis (2a plural). Ara observem les següents oracions per veure com funcionen els pronoms personals i les desinències verbals que acabem de comentar.

- ego imperatorem saluto - jo salude l'emperador
- imperator me salutat - l'emperador em saluda
- tu laboras - tu treballes
- gladiator te vocat - el gladiador et crida
- nos murum aedificamus - nosaltres edifiquem la muralla
- capra nos timet - la cabra ens tem
- vos fabulam scribitis - vosaltres escriviu una faula
- mulieres vos cognoscunt - les dones us coneixen

En segon lloc tenim l'infinitiu present. Aquest també s'anomena substantiu verbal i per això hem de tenir em compte que tindrà característiques del substantiu i del verb. Per això:

• Com a substantiu farà les mateixes funcions que un substantiu (subjecte i objecte directe), però no es declina (sempre manté la forma, faça la funció que faça). En funció de subjecte apareix poques vegades i es circumscriu a un nombre poc nombrés de verbs: pudet (avergonyir-se), paenitet (penedir-se), oportet (ser necessari), infundit (infondre), roborat (enfortir), delectat (agradar)… Per exemple: navigare timorem infundit (navegar infon por) o navigare nautam decet (navegar li convé al mariner). En funció d'objecte directe és molt més comú. Per exemple: puella dormire desiderat (la xiqueta desitja dormir) o nos navigare solemus (nosaltres solem navegar).

• Com a verb. Morfològicament té algunes característiques del verb: nombre, temps i veu. Sintàcticament pot dur complements com qualsevol verb (ara per ara, objectes directes que són els únics que hem vist). Ací hem d'introduir un nou color a l'hora d'analitzar, el blau obscur, que marcarà els objectes directes dels infinitius. Per exemple: nos amicitiam defendere debemus (nosaltres devem defensar l'amistat) o iniuriam vincere animun delectat (vèncer la injustícia agrada a l'esperit).

Observem ara les següents oracions que il·lustren tot el que hem aprés sobre els infinitius.

- ego dormire desidero - jo desitge dormir
- servus portas aperire solet - l'esclau sòl obrir les portes
- pastor lupos timere simulat - el pastor fingeix témer els llops
- solem observare oculos perturbat - observar el sol pertorba els ulls

Els infinitius presents són fàcils de reconèixer ja que tots acaben en -re. En llatí hi ha 4 conjugacions, que diferenciarem per la presència o absència d'una vocal (la vocal temàtica) anterior a -re.

Per diferenciar un verb de la 2a d'un altre de la 3a, de moment ho farem així: iubere, 2 / scribere, 3.

Per acabar, veurem el Present d'Indicatiu. Totes les formes verbals que han aparegut fins ara han estat Presents d'Indicatiu. En aquest temps totes les conjugacions comparteixen les mateixes desinències: -o / -s / -t / -mus / -tis / -nt. Si afegim aquestes terminacions al lexema + vocal temàtica + característica temporal (ens indica el temps verbal) tindrem el present d'indicatiu. Les vocals temàtiques són les següents: a per a la 1a conjugació, e per a la 2a, cap per a la 3a (en desenvolupa una d'unió, la i per al present) i i per a la 4a; d'altra banda, el Present d'indicatiu no presenta la característica temporal. Per tant, en llatí el present es forma de la següent manera:

A més, cal tindre en comte alguns detalls: en la primera persona del singular de la 1a conjugació, la vocal temàtica (-a-) desapareix i queda, per tant, paro i no "parao". En la primera persona del singlar de la 3a no es desenvolupa la vocal d'unió (-i-), quedant, per tant, dico i no "dicio". En la tercera persona del plural de la 3a tampoc es desenvolupa la vocal d'unió -i-, sinó que apareix una -u- i queda, per tant, dicunt i no "dicint". Finalment, en la tercera persona del plural de la 4a declinació es desenvolupa, a més de la vocal temàtica -i- una -u- quedant, per tant, aperiunt i no "aperint". Aquestes notes, així com el procés de formació del Present d'Indicatiu són aplicables a tots els verbs regulars llatins.

Per a repassar tot el que hem vist en aquesta sessió formeu el Present d'Indicatiu dels següents verbs: amo (1a conjugació), poneo (2a conjugació), scribo (3a conjugació) i audio (4a conjugació). A més, analitzeu i traduïu les següents oracions tenint en compte el vocabulari d'aquesta lliçó.

- ego notitiam cognosco
- nos epistulas accipimus
- arbor te protegit
- nautae navigare constituunt
- puellae equitare debent
- consules murum delere iubent

Solucions

- poetae scribunt fabulas - els poetes escriuen faules
- senatores patriam defendunt - els senadors defenen la pàtria
- columbae nidos faciunt - les colomes fan els nius
- rivus ripas tenet - el riu té ribes
- servae aquam portant - les esclaves porten aigua
- dominus laudat pastores - el senyor lloa els pastors
- nautae navigant - els mariners naveguen
- serva mensam parat - l'esclava prepara la taula 

Compartir