Hic et nunc

Continuem amb la sèrie d'articles sobre els monarques de la Corona d'Aragó i ho fem amb Alfons el Cast.

Alfons I de Catalunya i II d'Aragó dit el Cast o el Trobador nasqué a Sant Pere de Vilamajor el 1154. Fou el fill primogènit de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, i de Peronella, reina d'Aragó. El batejaren com a Ramon Berenguer, però mort el seu pare hom li canvià el nom pel d'Alfons. Fou jurat comte de Barcelona el 24 de febrer del 1163, i rei d'Aragó l'11 de novembre del mateix any, després de la renúncia formal de Peronella a tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d'Aragó, convertint-se així en el primer monarca en posseir els títols de rei d'Aragó i comte de Barcelona. Quan accedí el tron era encara menor d'edat i per això es constituí una regència integrada per diversos magnats catalans i aragonesos, que dirigiren la política del regne fins que, el 1173, Alfons pogué regnar personalment.
El primer problema que hagué d'afrontar el rei fou la mort de Ramon Berenguer III de Provença, cosí d'Alfons, que, en morir sense descendents, el deixava hereu. Ramon V de Tolosa, que seguia una política d'amistat amb Lluís VII de França, intentà impedir la unió de les terres situades a ambdós vessants dels Pirineus. Alfons donà el govern de Provença al seu germà Pere amb el nom de Ramon Berenguer IV de Provença (1167-1181). No obstant això, Alfons continua essent el sobirà de Provença, i Ramon Berenguer IV, feudatari del seu germà.
Alfons el Cast hagué d'intervindre moltes vegades en la política occitana. Les guerres se succeïren durant molts anys i, en una d'aquestes guerres, morí assassinat Ramon Berenguer IV de Provença prop de Montpeller. Llavors Alfons nomenà comte el seu germà Sanç (1181-1185), i finalment s'arribà a la pau amb Tolosa el 1195. A continuació, Alfons nomenà un simple batlle per a administrar Provença, que quedà baix el seu govern directe. Alfons el Cast no reconegué sobre Provença la sobirania imperial de Frederic I Barba-roja ni la d'Enric VI.
Després d'un primer enfrontament amb el rei Alfons VIII de Castella, s'alià amb ell a Sahagún el 1170, i com a penyora del pacte es casà amb Sança de Castella, tia d'Alfons VIII. Al mateix temps, continuà la reconquesta, fundà la ciutat de Terol el 1171 i a la mort del rei Llop de València (1172) intentà apoderar-se del seu reialme. L'atac de Sanç IV de Navarra a les seves fronteres l'obligà a renunciar a la conquesta de l'herència del rei Llop. A més, ajudà Alfons VIII a la conquesta de Conca el 1177, prèvia renúncia del rei castellà als seus pretesos drets feudals sobre el reialme de Saragossa. Més tard, pel pacte Cazola, Alfons el Cast renuncià als seus drets a conquerir el reialme de Múrcia. Els darrers anys del seu regnat, Alfons I es separà de l'aliança amb Castella i prengué part en una àmplia aliança peninsular contra Alfons VIII.
De la seva política interior cal destacar el fet que el la Pau i Treva de l'any 1192 es parlà per primera vegada d'un nou estament social, els burgesos. També continuà la política d'unió de les terres catalanes incorporant els dominis de Girald II de Rosselló i de Ramon V de Pallars. Negocià el 1178 amb els pisans i els genovesos llur ajuda per a la conquesta de Mallorca, però no fou duta a terme.
Durant el regnat d'Alfons el Cast la poesia trobadoresca gaudí d'un període d'esplendor, ja que Alfons, gran aficionat a la troba, s'envoltà dels trobadors més importants del seu temps: Giraut de Bornelh, Folquet de Marselha, Arnaut Daniel, Peire Vidal…
Sança de Castella, la seva segona esposa, li donà cinc fills: Pere (futur Pere el Catòlic, rei de la Corona d'Aragó), Alfons (futur Alfons II de Provença), Sanç (que morí jove), Ramon Berenguer (mort jove) i Ferran (fet capellà); i quatre filles: Constança (casada amb Eimeric I d'Hongria i amb Frederic II d'Alemanya), Elionor (casada amb Ramon VI de Tolosa), Sança (casada amb Ramon VII de Tolosa) i Dolça (feta monja).
En el seu testament, donat a Perpinyà el desembre de 1194, Alfons I de Catalunya i II d'Aragó disposà que, a la seva mort, esdevinguda el 25 d'abril del 1196, els dominis havien de repartir-se entre els seus dos fills: Aragó-Catalunya per a Pere i Provença per a Alfons.

Font: Gran Enciclopèdia Catalana.