Avui he vist una pel·lícula que feia temps que volia tornar a veure, es tracta de L'anglés que pujà un turó però baixà una muntanya (The Englishman Who Went Up a Hill but Came Down a Mountain), basada en la novel·la homònima de Christopher Monger.
El 1917, un parell de cartògrafs anglesos arriben a un petit poble gal·lés per mesurar l'altura de Ffynnon Garw, la muntanya que domina el poble, i que és considerada pels habitants de la localitat com "la primera muntanya de Gal·les" (la Gran Bretanya és una illa eminentment plana i les poques zones muntanyoses existents es troben al país de Gal·les i a Escòcia ―a Anglaterra no hi ha cap muntanya de més de mil metres―, per això, els pobletans tenen tanta estima a Ffynnon Garw, perquè creuen que, en ser una muntanya, la "primera de Gal·les", els diferencia dels veïns anglesos). La decepció al poble és gran quan els cartògrafs anuncien que a Ffynnon Garw li falten 15 peus d'altura per a ser considerada una veritable muntanya i poder eixir als mapes. Decidit a resoldre aquesta injustícia, i dirigit per l'irascible capellà del poble i pel frívol taverner Morgan la Cabra (es conta al principi de la pel·lícula que al país de Gal·les, degut al poc nombre de cognoms existents, tothom té un malnom, i en el cas del taverner aquest malnom és, si veieu el film sabreu perquè, "la Cabra"), el poble sencer intentarà afegir a la seva benvolguda elevació els 15 peus d'altura necessaris per assolir la categoria de muntanya. Mentrestant, hauran d'idear mil i un estratagemes per retenir els cartògrafs al poble i repetir la mesura.
L'anglés que pujà un turó però baixà una muntanya és una entretinguda i interessant mescla de pel·lícula còmica, dramàtica i romàntica, ideal per a passar una estona divertida i agradable. A més de l'original argument, el més destacable del film és potser la seva suggeridora banda sonora, l'encertada i aconseguida caracterització dels personatges i una impressionant i preciosa fotografia que recrea meravellosament el paisatge del país de Gal·les a principis del segle XX.
Deixa un comentari