Introducció als clàssics
19/04/07
Avui continuem parlant de llibres perquè, desgraciadament, no m'he pogut controlar i aquesta vesprada he passat per una llibreria a fer unes compres. Amb l'excusa de buscar un llibre acabat d'eixir (Svein, el del cavall blanc. Saxons, víkings i normands II de Bernard Cornwell), i que és la continuació d'un altre que ja havia llegit (Nortumbria, l'últim regne. Saxons, víkings i normands I), he acabat enduent-me fins a 6 llibres.
Quan he arribat a la llibreria, he agafat dos llibres que m'havia demanat ma mare i després he estat una bona estona buscant el llibre (sempre preferisc buscar-lo jo mateix, i no demanar-lo a algun dels encarregats per veure si el tenen) i quan m'he adonat em trobava davant de la secció de clàssics grecs i llatins, que estava al costat de la secció de llibres en valencià, en un racó remot de la llibreria. Llavors he pensat "ja és hora d'augmentar la meva cultura clàssica i començar a llegir seriosament els clàssics", així que m'he detingut a pegar-li un cop d'ull al prestatge dels clàssics, que desgraciadament no estava massa complet (hi havia unes quantes obres de Plató, els comentarii de Cèsar sobre la guerra Civil, algunes comèdies gregues i llatines de diversos autors ―Plaute, Aristòfanes…―, l'Autobiografia i les Antiguitats judaiques de Flavi Josep, les Elegies de Properci, les Faules d'Isop, l'Art amatòria i els Remeis a l'amor d'Ovidi, l'Anàbasi de Xenofont i alguns més que ara no recorde). Després d'una estona regirant el prestatge m'he decidit per tres exemplars (malauradament sols estaven en castellà, i no en valencià): les Catilinàries de Ciceró, l'Eneida de Virgili (una de les obres fonamentals de la cultura occidental) i els Epigrames de Marcial (sobre els quals no havia sentit a parlar massa, però que quan he obert el llibre i llegit un d'aquests epigrames, de seguida m'ha cridat l'atenció). Sobre Ciceró i les Catilinàries ja us he parlat, però sobre Virgili i Marcial encara no. Així que:
Publi Virgili Maró nasqué prop de Màntua, al nord d'Itàlia, l'any 70 aC, fill d'una família de pagesos propietaris amb prou recursos per enviar-lo a estudiar a Milà i després a Roma. Allà aconseguí el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que foren els primers de tema pastoral escrits en llatí. Aquest èxit li facilità l'accés al cercle de Mecenas i la proximitat amb August i el seu programa polític. Tot i que Mecenas li regalà una casa a Roma, ell sempre preferí viure al camp, al sud d'Itàlia. Per això no és estrany que les Geòrgiques, la seva següent obra, mostrés també el seu amor per la vida rural i la natura. Poc després, començà la seva realització més ambiciosa, l'Eneida, a la qual dedicà onze anys i encara deixà inacabada. El 19 aC féu un viatge a Grècia per inspirar-se en alguns dels escenaris de l'acció, però morí en el viatge de tornada, deixant l'obra sense els últims retocs. Per aquesta raó, quan estava en el seu llit de mort, demanà que es destruïra l'original, però August ho impedí. L'Eneida ens conta les aventures d'Enees, fill de Venus, des de la seva fugida de Troia fins al seu establiment al Laci i la creació d'una colònia d'on, posteriorment, sorgiran Ròmul i Rem, fundadors mítics de Roma. Virgili presenta August com al successor llunyà d'Enees, una hàbil estratègia per legitimar el principat. Per aquest motiu l'Eneida es convertí en el poema nacional romà que era estudiat a les escoles.
Marc Valeri Marcial, nasqué l'any 40 dC a Bílbilis, Hispània, marxà a Roma al voltant de l'any 64 dC per acabar els seus estudis amb la protecció de Sèneca, però amb el suïcidi d'aquest, Marcial caigué en desgràcia i hagué de sobreviure de forma bohèmia i itinerant. No obstant això, es guanyà l'amistat dels escriptors més importants del seu temps (Plini el Jove, Juvenal, Quintilià…). Poc a poc, obtingué el favor dels emperadors Titus i Domicià, als quals dedicà interessats elogis, i es guanyà diversos favors. En canvi, els seus successors, Nerva i Trajà, s'oblidaren d'ell i hagué de tornar a Bílbilis el 98 i acceptar-hi el regal d'una propietat agrícola per part d'una admiradora. Allí morí l'any 104.
La seva obra, que ha sobreviscut pràcticament íntegra, es compon de quinze llibres de versos, amb pròleg en vers o en prosa, que contenen uns mil cinc-cents epigrames. Aquests epigrames, de caràcter satíric i, fins i tot, obscé, conformen un magnífic retrat de la societat romana del seu temps.
Bé, aprofitaré el viatge a Barcelona i Tarragona que farem alguns alumnes de batxillerat i quart d'ESO de l'IES Pedreguer des de demà fins al dimarts per llegir alguna de les tres obres. Aquests dies deixaré el blog en repòs i ja us ho contaré tot quan tornem.
Valete!
PS: La biografia de Virgili ha estat extreta del portal Laberint de Sebastià Giralt.