Hic et nunc

Avui és 25 d’abril i, com deia en l’anterior post, es compleixen tres-cents anys de lluita i resistència. Avui fa 300 anys vam perdre la Batalla d’Almansa, avui fa 300 anys començà un malson que avui encara dura.
Aquest matí, abans d’anar-me’n a l’institut, he penjat la senyera al balcó de ma casa i, ja a l’institut, he anat amb una companya a fer publicitat dels pocs actes que s’han organitzat per a commemorar aquesta important data. M’han cridat l’atenció dues coses: la primera és que em sembla que el meu balcó és l’únic (o un dels pocs) de Pedreguer que avui hi tenen penjada una senyera; la segona, que potser explica parcialment la primera, és la falta d’informació sobre la Batalla d’Almansa. Quan aquest matí el professor d’història ens ha enviat a mi i a una companya de classe a recórrer l’institut anunciant la concentració d’aquesta vesprada davant de l’ajuntament de Pedreguer i la manifestació del 5 de maig a València, m’he adonat que poca gent sap res d’aquest fet històric i que molta menys gent sap realment què significà per als valencians i, posteriorment, per a la resta d’integrants de la Corona d’Aragó. Si hem anat a unes deu classes, hem hagut d’explicar què fou la Batalla d’Almansa en, almenys, set d’elles. Trist, molt trist.
Bé, esperem que aquest tres-cents aniversari es convertisca en un revulsiu per a la memòria de la malaurada batalla i que ens servisca per acabar d’una vegada per totes amb el tricentenari mal d’Almansa.

Compartir

Aquesta entrada fou publicada per Blai el dimecres 25 abril 2007 a les 16:55 i està arxivada a Nacionalisme, País Valencià, Política, Reflexions vàries.