Hic et nunc

Juny de 1995, ciutat de Roma, un grup de ravers assalten i “segresten” un autobús nocturn, a l’interior del qual munten una festa rave fins que la policia decideix tallar el carrer i fer-los eixir del vehicle. Quan els ravers baixen de l’autobús la policia els ataca, arribant a disparar alguns trets a l’aire. Tot el sarau és cobert telefònicament per un periodista d’una ràdio independent (Radio Città Futura) que també es trobava a l’autobús.

Entre 1995 i 1997, desenes de persones de la regió italiana del Laci realitzen una espectacular acció en la qual simulen misses negres, sacrificis rituals i caceres de bruixes en les proximitats de la ciutat de Viterbo. Els periòdics locals comencen a denunciar els suposats actes afegint-hi alguns detalls i la història acaba en un programa televisiu en prime time. Durant el programa s’emet un vídeo que conté una mena de ritual satànic i que origina una psicosi col·lectiva.

Any 2007, mesos abans de la publicació de l’últim llibre de la saga de Harry Potter. Es filtra la notícia que un grup de hackers catòlics (Benet XVI havia afirmat que “Harry Potter distorsionava l’esperit el cristianisme”) han aconseguit violar el sistema de seguretat de l’editorial Bloomsbury i s’han fet amb el final del llibre. Tres dies després de la publicació del llibre es fa públic que tot ha estat un muntatge.

Gener de 2008, Alacant. La bandera espanyola del castell de Santa Bàrbara d’Alacant és substituïda per una bandera pirata, “el verdader estendard dels dirigents d’aquest territori” segons els agents del segrest vexil·lològic.

Què tenen en comú totes aquestes curioses accions? Molt senzill: totes elles han estat realitzades amb el pseudònim de Luther Blissett. I què o qui és Luther Blissett? Luther Blissett és el nom múltiple, pseudònim col·lectiu o àlies multiusuari emprat des de l’estiu de 1994 per un nombre indeterminat d’artistes, activistes i performers de tendències esquerranes, marxistes i altermundistes, d’arreu d’Europa i Amèrica del Nord.

Dins d’aquesta d’aquesta comunitat oberta que d’artistes i demés personal que compartien el nom múltiple de Luther Blissett, entre 1994 i 1999 es creà una xarxa més organitzada amb el nom Luther Blissett Project (LBP). L’LBP anà guanyant popularitat amb accions generalment dirigides contra els mitjans de comunicació de masses (com algunes de les que hem comentat dalt), contra la censura i contra la repressió. Al desembre de 1999 els suposats membres del Luther Blissett Project es “suïcidaren” de manera col·lectiva i simbòlica mitjançant el ritual japonés del Seppuku. Alguns dels membres del LBP es reuniren de nou i crearen la Wu Ming Foundation, que continua en actiu i ha publicat diverses novel·les.

L’any 1999, quan l’LBP es trobava en el seu millor moment, es publicà la novel·la Q, signada per quatre escriptors italians amb el pseudònim de Luther Blissett. Q, està ambientada al segle XVI, en l’Europa de la Reforma luterana i la Contrareforma catòlica. Q és, bàsicament, la història de dos homes que segueixen sense saber-ho camins paral·lels però alhora oposats. L’un, un radical anabaptista; l’altre, un espia al servei de Roma. Els seus camins es creuaran una vegada i una altra, fins que un començarà a intuir la presència de l’altre, i viceversa. Aleshores no podran fer altra cosa que buscar-se.

El llibre no només és una novel·la històrica, d’espies o d’aventura, sinó que va més enllà. A banda de retratar perfectament l’època històrica en què està ambientada i de teixir una història que enganxa (per l’estil, l’estructura i el contingut), la novel·la és una mena d’al·legoria de la societat dels nostres dies. En les pàgines de Q es tracten, per exemple, temes com la importància dels mitjans de transmissió d’informació (al segle XVI la impremta, ara Internet i els mitjans de comunicació) o el paper de les grans entitats financeres (la banca dels Fugger a l’edat moderna, la banca internacional en crisi actualment) com a principal suport dels poderosos.

En definitiva, es tracta d’un llibre molt interessant tant pel seu contingut com per la seua finalitat, però també pel fet d’haver estat publicat amb una llicència que permet la seua reproducció no comercial (el Luther Blissett Project es destacà també per oposar-se als conceptes de drets d’autor i propietat intel·lectual). Només per això, ja valdria la pena llegir-lo.

«Yo me dedico a mi oficio, ¿comprendéis? Soy librero, voy de aquí para allá, veo a un montón de gente, vendo los libros, descubro talentos ocultos bajo montañas de papel… Yo propago ideas. El mío es el oficio más arriesgado del mundo, ¿entendido?, soy responsable de la difusión del pensamiento, incluso del más incómodo. —Señala en dirección a la casa de Oporinus—. Ellos escriben e imprimen, yo difundo. Ellos se creen que un libro vale por sí mismo, creen en la belleza de las ideas en cuanto tales. [...] Una idea es válida en tanto que se difunde en el lugar y en el momento adecuados, amigo mío.» (Luther Blissett, Q, Debolsillo, pàgines 496-497).