Nit completa
29/04/07
Aquesta ha estat una nit interessant ja que ha tingut dos moments estrella que difícilment oblidaré. El primer, quan un madrileny m’ha preguntat per què hi han tants cartells pel poble que diuen “300 anys de lluita”, “300 anys de resistència” o coses per l’estil. El segon, quan Lilit i Dionís ens han ofert un dels seus millors concerts al Casal Jaume I de Pedreguer.
Després de sopar, mentre passejàvem pels carrers del nostre poble, hem passat per davant d’una botiga amb un cartell amb el lema “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”. En veure’l, un dels amics m’ha preguntat: “per què hi ha tants cartells aquests dies que diuen ‘300 anys d’açò, 300 anys d’allò’?”. En preguntar-m’ho m’he quedat parat, però no per la pregunta en si (perquè altres amics del poble mateix ja me l’havien feta aquests dies), sinó per qui me la feia. Aquest amic va vindre fa uns anys (ara no sé si en són dos, tres o quatre) des de Madrid i, encara que entén el valencià, no el parla (oh, quina novetat!). Bé, després de recuperar-me del xoc, he intentat explicar-li-ho. Li he dit més o menys que fa tres-cents un rei francés, adoptat pels castellans, ens derrotà en la batalla d’Almansa i que a per aquesta derrota ens prohibí la llengua i ens llevà els Furs i els privilegis que teníem. No sé si ho haurà entés del tot, no crec, però jo he intentat que ho entenguera.
L’altre moment estrella de la nit ha estat, com ja he dit, el concert. Lilit i Dionís són un una banda estrafolària nascuda, a principis del 2006, de la unió dels grups Lilit i Bufafocs de Dionís. El resultat d’aquesta unió és un grup en mutació constant que barreja de forma magistral una gran quantitat d’estils: rock, cançó d’autor, tradició valenciana, música electrònica, punk… D’aquest grup cal destacar-ne el directe divertidíssim, les lletres atrevides i la mescla d’estils musicals abans esmentada.
En resum, ha estat una nit completa i difícilment repetible. Ara me’n vaig a gitar-me que és tardíssim.
Bona nit a totes i tots!




diumenge 29 abril 2007 a les 12:06
La pijor pérduda que pot tindre un poble és la pérduda de la memòria històrica.
diumenge 29 abril 2007 a les 12:48
Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble, de no ser res si no s’és lliure…
Obrint pas.
diumenge 29 abril 2007 a les 17:12
Obrint Pas no, Vicent Andrés Estellés.
diumenge 29 abril 2007 a les 18:50
Jejeje, assumiràs la veu d’un poble…
diumenge 29 abril 2007 a les 22:26
Yeah al Madrilenyo al poder!!
dimarts 1 maig 2007 a les 21:04
Tampoc calia fer un drama sobre aquest tema home!
Per cert, porte sis anys al poble i si que parle valencià, el que passa és que sempre m´escolteu quan estic parlant castellà i clar…
Per cert Blai, quan vullgues passa pel taller que ja hi han arribat les perilles per a la moto.
Bona nit a tots i totes!
dimarts 1 maig 2007 a les 21:48
Jajajaajaja, bé, mea culpa. La pròxima vegada que ens veiem, ja saps, parlam en valencià.
Ok, ja passaré pel Garcia només puga.
dimecres 1 agost 2007 a les 20:07
Ep noi, sóc en Miquel, l’autor de la foto del post.
Me n’alegro que l’hagis triat. La foro està dfeta a Girona, a la plaça de l’oli, l’11 de setembre de fa un parell d’anys.
Salut!
dimecres 1 agost 2007 a les 21:22
Miquel, gràcies pel comentari. La vaig triar perquè em va agradar molt i, a més, estava relacionada amb el tema del post.
Vinga, salut!