Hic et nunc

Enguany no som els únics a celebrar un fet històric rellevant en la història. Els escocesos, coincidint amb les eleccions al parlament, commemoren, sense massa rebombori, els tres-cents anys de la Union Act. Aquest tractat, signat el gener del 1707 però que no entrà en vigor fins l’1 de maig següent, donà lloc al naixement del Regne de la Gran Bretanya.
A pesar que Escòcia i Anglaterra ja compartien rei des de feia uns cent anys, la Unió significà la creació efectiva d’un nou estat i la formació d’un únic parlament, el de Westminster. Un dels motius de la signatura del tractat fou la voluntat anglesa d’assegurar que els escocesos no elegiren un altre hereu al tron. Pel que fa als escocesos, a més de la crisi econòmica, pesà la por a una invasió anglesa, així com els interessos de l’aristocràcia (com sempre). Els anglesos, a més, gastaren importants sumes de diners per subornar alguns membres del Parlament escocés per tal que donaren suport a la Unió.
A Escòcia la majoria de la població era contrària a la unió amb Anglaterra; el Parlament escocés rebé nombroses peticions en contra i al carrer les protestes es generalitzaren, fins al punt que el Govern hagué de reprimir-les. Com a conseqüència de la unió, Escòcia hagué d’adoptar el sistema financer i duaner anglés, així com la lliura esterlina, cosa que tardà en donar beneficis als comerciants d’Escòcia.
Durant els primers anys les diferències entre les dues tradicions parlamentàries provocaren alguns enfrontaments. No obstant això, i amb el temps, les maneres de fer del Parlament de Westminster anul·laren completament les particularitats escoceses. Amb tot, Escòcia aconseguí recuperar-les el 1999 amb l’anomenada devolution, que permeté la formació de l’actual parlament de Holyrood, a Edimburg.
No obstant això, la victòria del Partit Nacionalista Escocés (SNP) en les eleccions parlamentàries del passat dia 3, obri la porta cap a la independència d’Escòcia respecte al Regne Unit. No és un camí fàcil, i no tot són avantatges, però s’ha fet un pas decisiu. Ara és hora d’esperar i veure per on van els tirs.

Mar sin leat!