Hola a tots i totes, avui ha estat un dia bastant inusual per dos motius. Ací van:
Aquesta vesprada he anat a casa d’uns amics dels meus pares que tenen un fill menut, concretament de quatre anys. Quan hem arribat, el xiquet m’ha portat a veure la seva habitació. Un cop allí, i mentre em mostrava els joguets, ha aparegut entre ells un petit tros de tela, una petita senyera, amb les quatre barres roges sobre fons d’or. Sense que jo li diguera res, el xiquet ha agafat el trosset de tela i ple d’orgull m’ha dit: “mira, açò és la bandera del nostre país!”. M’he quedat de pedra. Eixa simple frase m’ha alegrat el dia, m’ha fet pensar en que encara podem tenir esperança si hi han pares com els seus, pares que ensenyen als seus fills qui i què són. Ha estat un moment inoblidable.
L’altre fet extraordinari del dia d’avui és que després de visitar aquests amics del meu pare, he anat a arreplegar un ordinador portàtil que feia uns dies que havia demanat. L’any vinent aniré a València a estudiar i aquest és un element que m’ajudarà en la meua vida universitària (a més de permetre’m continuar mantenint aquest blog des de la capital, com és la meva intenció). Es tracta d’un ordinador ASUS amb un processador Intel Core 2 T2700 2,00GHz, 2074 MB RAM, targeta gràfica NVIDIA GeForce Go 7700, Bluetooth, Firewire, 4 entrades d’USB, WebCam d’1.3 Megapíxels integrada i el Windows Vista Ultimate (del qual no tinc cap queixa, ara per ara)… Espere que vaja bé, que dure i que no m’hipnotitze massa.
Bé, això ha estat tot, demà serà un altre dia (amb examen de Nietzsche i Certamen de Llengües Clàssiques inclosos). Ja veurem com quedem.

Valete!

Compartir