Hic et nunc

Aquests dies em sembla que Nàutica m’ha abandonat i se n’ha anat a ajudar els velers de l’America’s Cup o algun altre blogaire necessitat, perquè ja fa unes quantes vesprades que no se m’acut cap article per escriure ací.
Potser semble que hauria de parlar dels exàmens, de l’estrès que ens produeix la proximitat del selectiu, o contar-vos que avui he fet un examen d’açò o un d’allò, però em sembla que aquest és un tema massa gastat ja i no tinc massa ganes de tractar-lo. També vos podria fer un resum d’allò que hem fet durant aquest curs en cada assignatura, però tampoc em sembla apropiat. Una altra possibilitat seria comentar els moments més apassionants o interessants del curs que prompte acabarem, però per fer açò crec que encara no és el moment. En definitiva, no sé que escriure i escric aquest article per expressar-ho. Potser siga que necessite dormir més i aclarir el cap, potser; potser siga que l’institut està absorbint totes les meves energies, potser; potser siga que tinc tantes coses per contar, que no sé què escriure, potser, però em sembla que no; potser siga que el tema estrella d’aquestes setmanes són les eleccions i que, com no vull parlar massa de política per ací, no sé què més dir, potser. No ho sé.
Bé, ja acabe aquest article sense sentit, un article que és més una crida a la musa perquè em torne a guiar que un post en si. Ja sé que és un poc inadequat i fins i tot indecent, però si algú desitja fer de musa i proposar-me un tema, que no ho dubte.
Ara que acabe el post em sembla que hauria d’haver-li fet cas al savi i no haver escrit res menys bonic que la pàgina en blanc. Perdoneu l’atreviment.