Avui és el dia d'Internet i per tal de celebrar-lo voldria fer memòria del que ha significat Internet per a mi. Fa un poc més d'un any i mig, i encara no sé massa bé per quin motiu, vaig decidir crear una espècie de blog de fabricació casolana que aguantà en funcionament fins al juliol del 2006, fou llavors quan vaig canviar aquell lloc fet per mi per un altre controlat per Wordpress. A partir d'aquest moment, i poc a poc, vaig anar independitzant-me una altra vegada de Wordpress fins arribar on estic ara, fins arribar a un blog accionat per Wordpress, però editat quasi totalment per mi i allotjat en un servidor de la meua propietat.
Durant tot aquest camí, m'han anat succeint coses i he anat vivint experiències relacionades amb el món cibernètic que difícilment podré oblidar. Però el millor que m'ha passat és que he conegut un bon grapat de persones, la majoria d'elles aficionades a les clàssiques com jo, que d'una altra forma no hauria conegut mai, i a les que difícilment renunciaria (no en faré la llista perquè he d'estudiar encara i perquè si em pose a fer-la segur que em deixe a algú).
Bé, per si no era suficient, avui he estat guardonat amb el "Centaure d'Or" junt amb Marina i Blanca i, a part de reconèixer el treball del jurat que ha decidit atorgar-nos els guardons (jejeje, hem de quedar bé), també voldria posar èmfasi en elles dos, en Blanca i Marina, veritables guanyadores del "Centaure d'Or" i magnífiques companyes d'afició. Una abraçada!.
Qui s'atreveix a dir ara que el llatí i el grec clàssic són llengües mortes? Pregunteu-ho a qualsevol chironià i veureu què us respon.

Multas gratias omnibus ago!

PS: Per cert, on és que hem d'anar a recollir el premi en metàl·lic? 

Compartir