Història de l’Art
18/05/07
Demà, els cinc alumnes d’Història de l’Art de l’IES Pedreguer tenim l’últim examen del curs d’aquesta assignatura. Història de l’Art és una assignatura obligatòria per als alumnes del batxillerat Humanístic i opcional per als de Ciències Socials (per a aquests l’altra opció és Economia). Quan vaig triar les assignatures que he fet enguany em vaig veure obligat a agafar-la, i no sabia massa bé què em trobaria. Ara, després de tot el curs puc dir que no me’n penedisc d’haver-la hagut de triar i, és més, em sembla que no haver-ho fet hauria estat un gran error.
Durant tot el curs hem donat, d’una forma bastant superficial i ràpida, des de l’art prehistòric fins a l’art del segle XX, passant per l’art clàssic, el medieval, el renaixement, el barroc, el segle XIX…
D’entre tota aquesta barreja d’estils, artistes, materials i obres d’art puc dir que els meus moments artístics favorits són l’art clàssic (les grans obres de Grècia i Roma, que, a pesar del pas de temps, continuen inexorables i orgulloses), les catedrals gòtiques (magnífics exemples del que són capaços els homes, a més de precioses obres d’art), les escultures de Bernini (plenes d’expressivitat, emoció i sentiment), els quadres del barroc holandés i especialment Vermeer (els seus ambients burgesos i la llum dels seus quadres m’encisen) i les obres de Monet (impressionisme portat a sublims extrems), Renoir (preciós classicisme dins de l’impressionisme) i Van Gogh (meravellosa i ondulant bogeria).
Ara que ha arribat el final crec que hem anat massa apressa; m’hauria agradat aprofundir en diversos temes, hauria volgut conèixer més sobre alguns quadres, sobre alguns edificis, i sobre algunes escultures. Hauria desitjat poder entendre els autors, el perquè de les seues obres, etcètera. Desgraciadament, no hi ha hagut temps per a tot açò. Però no em puc queixar. He acabat el curs amb una visió general de tota la història de l’art, ara aprofundir-ne és cosa meua.
divendres 18 maig 2007 a les 18:04
Hola Blai!! Je,je, si al final haurem de reconèixer que tant de comentari ha valgut la pena… A mi, personalment, també m’ha agradat molt l’assignatura, i com ens ha explicat hui Jesús totes les obres tenen un rerefons que l’autor intenta plasmar encara que nosaltres no l’apreciem a simple vista. Sí que havera sigut interessant conèixer tal vegada més coses sobre els autors i els pensaments que els impulsen a fer les obres d’art a part de l’aspecte extern. Però no hem tingut massa temps… Bueno, que a veure si complim amb el propòsit de fer nosaltres mateixos alguna “obreta d’art” conjunta. Dew!!
divendres 18 maig 2007 a les 18:46
Jejeje, al final ha estat bé i tot. Ja ho parlarem a veure si pintem alguna cosa.
dissabte 19 maig 2007 a les 21:06
«La representació artística atén als interessos de poder. Conscient o inconscientment, totes les formes institucionalitzades de representació certifiquen les corresponents institucions de poder. Com va demostrar Louis Althusser, este poder pot ser codificat subliminarment en la iconografia de la comunicació, així com en els càlculs anònims que construïxen els “aparells ideològics de l’Estat”: família, religió, llei, cultura i nació. Les típiques representacions culturals, com ara les fotografies periodístiques, el cine, els anuncis, la ficció popular i l’art, porten estos missatges ideològicament carregats. Els anuncis, per exemple, tracen determinades mitologies o ideals estereotipats sobre la “bona vida”. I si bé ningú negaria que els anuncis personifiquen intencionalment les projeccions ideològiques de la classe, els interessos de les quals perpetuen, la qüestió és que tota representació cultural funciona d’esta manera, inclús les representacions de gènere, classe i raça. Estes designacions són inevitablement jeràrquiques en la mesura que privilegien un element en compte d’un altre, en els modes que tenen de dirigir i dominar. Per tant, no és que les representacions artístiques posseïsquen un contingut ideològic inherent, sinó que complixen una funció ideològica al determinar la producció de sentit».
Brian Wallis, «Art després de la modernitat»
diumenge 20 maig 2007 a les 19:01
Aaahms, molt interessant. Continue dient que m’agraden els quadres de Monet, encara que siguen una «projecció ideològica de classe».