Encara que tècnicament no ha acabat el curs, a l'IES Pedreguer aquesta setmana no ha estat una setmana de classe normal, sinó que ha estat una setmana en què sols hem anat a l'institut a fer exàmens i algunes classes concretes. A les úniques classes que he hagut d'anar jo han estat les de grec, ja que encara no hem acabat de traduir l'Apologia de Sòcrates de Xenofont. Avui vos deixe ací del paràgraf 14 fins al 18, en grec i en valencià.
14 ἐπεὶ δὲ ταῦτα ἀκούοντες οἱ δικασταὶ ἐθορύβουν, οἱ μὲν ἀπιστοῦντες τοῖς λεγομένοις, οἱ δὲ καὶ φθονοῦντες, εἰ καὶ παρὰ θεῶν μειζόνων ἢ αὐτοὶ τυγχάνοι, πάλιν εἰπεῖν τὸν Σωκράτην: ἄγε δὴ ἀκούσατε καὶ ἄλλα, ἵνα ἔτι μᾶλλον οἱ βουλόμενοι ὑμῶν ἀπιστῶσι τῷ ἐμὲ τετιμῆσθαι ὑπὸ δαιμόνων. Χαιρεφῶντος γάρ ποτε ἐπερωτῶντος ἐν Δελφοῖς περὶ ἐμοῦ πολλῶν παρόντων ἀνεῖλεν ὁ Ἀπόλλων μηδένα εἶναι ἀνθρώπων ἐμοῦ μήτε ἐλευθεριώτερον μήτε δικαιότερον μήτε σωφρονέστερον.
15 ὡς δ' αὖ ταῦτ' ἀκούσαντες οἱ δικασταὶ ἔτι μᾶλλον εἰκότως ἐθορύβουν, αὖθις εἰπεῖν τὸν Σωκράτην: ἀλλὰ μείζω μέν, ὦ ἄνδρες, εἶπεν ὁ θεὸς ἐν χρησμοῖς περὶ Λυκούργου τοῦ Λακεδαιμονίοις νομοθετήσαντος ἢ περὶ ἐμοῦ. λέγεται γὰρ εἰς τὸν ναὸν εἰσιόντα προσειπεῖν αὐτόν: φροντίζω πότερα θεόν σε εἴπω ἢ ἄνθρωπον. ἐμὲ δὲ θεῷ μὲν οὐκ εἴκασεν, ἀνθρώπων δὲ πολλῷ προέκρινεν ὑπερφέρειν. ὅμως δὲ ὑμεῖς μηδὲ ταῦτ' εἰκῇ πιστεύσητε τῷ θεῷ, ἀλλὰ καθ' ἓν ἕκαστον ἐπισκοπεῖτε ὧν εἶπεν ὁ θεός.
16 τίνα μὲν γὰρ ἐπίστασθε ἧττον ἐμοῦ δουλεύοντα ταῖς τοῦ σώματος ἐπιθυμίαις; τίνα δὲ ἀνθρώπων ἐλευθεριώτερον, ὃς παρ' οὐδενὸς οὔτε δῶρα οὔτε μισθὸν δέχομαι; δικαιότερον δὲ τίνα ἂν εἰκότως νομίσαιτε τοῦ πρὸς τὰ παρόντα συνηρμοσμένου, ὡς τῶν ἀλλοτρίων μηδενὸς προσδεῖσθαι; σοφὸν δὲ πῶς οὐκ ἄν τις εἰκότως ἄνδρα φήσειεν εἶναι ὃς ἐξ ὅτουπερ ξυνιέναι τὰ λεγόμενα ἠρξάμην οὐπώποτε διέλειπον καὶ ζητῶν καὶ μανθάνων ὅ τι ἐδυνάμην ἀγαθόν;
17 ὡς δὲ οὐ μάτην ἐπόνουν οὐ δοκεῖ ὑμῖν καὶ τάδε τεκμήρια εἶναι, τὸ πολλοὺς μὲν πολίτας τῶν ἀρετῆς ἐφιεμένων, πολλοὺς δὲ ξένων, ἐκ πάντων προαιρεῖσθαι ἐμοὶ ξυνεῖναι; ἐκείνου δὲ τί φήσομεν αἴτιον εἶναι, τοῦ πάντας εἰδέναι ὅτι ἐγὼ ἥκιστ' ἂν ἔχοιμι χρήματα ἀντιδιδόναι, ὅμως πολλοὺς ἐπιθυμεῖν ἐμοί τι δωρεῖσθαι; τὸ δ' ἐμὲ μὲν μηδ' ὑφ' ἑνὸς ἀπαιτεῖσθαι εὐεργεσίας, ἐμοὶ δὲ πολλοὺς ὁμολογεῖν χάριτας ὀφείλειν;
18 τὸ δ' ἐν τῇ πολιορκίᾳ τοὺς μὲν ἄλλους οἰκτίρειν ἑαυτούς, ἐμὲ δὲ μηδὲν ἀπορώτερον διάγειν ἢ ὅτε τὰ μάλιστα ἡ πόλις ηὐδαιμόνει; τὸ δὲ τοὺς ἄλλους μὲν τὰς εὐπαθείας ἐκ τῆς ἀγορᾶς πολυτελεῖς πορίζεσθαι, ἐμὲ δὲ ἐκ τῆς ψυχῆς ἄνευ δαπάνης ἡδίους ἐκείνων μηχανᾶσθαι; εἴ γε μὴν ὅσα εἴρηκα περὶ ἐμαυτοῦ μηδεὶς δύναιτ' ἂν ἐξελέγξαι με ὡς ψεύδομαι, πῶς οὐκ ἂν ἤδη δικαίως καὶ ὑπὸ θεῶν καὶ ὑπ' ἀνθρώπων ἐπαινοίμην;
14 I després que els jutges protestaven escoltant açò, els uns desconfiant de les coses dites, els altres envejant també si assolia coses millors de part dels déus que ells mateixos, Sòcrates digué de nou: "Vinga! escolteu també altres coses per tal que els que vulguen de vosaltres desconfien encara més del fet que jo siga afavorit per les divinitats. Doncs una vegada, havent preguntat Querofont en Delfos sobre mi, estant molts presents, Apol·lo respongué que ningú dels homes era ni més lliure, ni més just, ni més intel·ligent que jo".
15 Però com els jutges, escoltant aquestes coses, protestaven encara més amb raó, Sòcrates digué de nou: "Però, oh homes!, el Déu em va dir en la resposta de l'oracle coses més importants sobre Licurg, el legislador dels lacedemonis, que sobre mi. Doncs es diu que a aquell, entrant al temple, digué: "em preguntes si anomenar-te déu o home". En canvi, a mi no em comparà a un déu, sinó que jutjà que superava la resta dels homes. Però tanmateix, vosaltres doneu crèdit en açò, a la lleugera, a la divinitat, però examineu en detall què digué la divinitat.
16 Doncs, coneixeu algú que estiga sotmés menys que jo a les passions del cos? i qui més lliure?, que no rep ni regals ni salari de part de ningú, i qui consideraríeu, amb raó, més just que el que més s'ajusta a les circumstàncies actuals, de manera que no haja de demanar res dels estranys? I com no diria algú amb raó que sóc un home savi, que precisament des que vaig començar a comprendre el que es deia, mai vaig deixar no sols d'investigar, sinó també d'aprendre allò bo que vaig poder.
17 No vos sembla que també és un senyal que no m'esforçava debades a açò, el que molts ciutadans dels que aspiren a la virtut i molts dels estrangers prefereixen d'entre tots seguir-me a mi? I quin direm que és el motiu d'açò, que tots saben que jo no podria en absolut donar béns a canvi, i tanmateix, molts estan desitjosos de donar-me alguna cosa? I que no m'haja estat reclamat de ningú cap favor i, en canvi, molts reconeixen deure'm gratitud?
18 O el fet que durant el setge, d'una banda els altres es compadien a ells mateixos, i d'altra banda jo no vivia en absolut més apuradament que quan la ciutat gaudia extraordinàriament? O el fet que els altres aconseguien luxosos plaers de l'àgora i jo, en canvi, me'ls imagine més dolços que aquells des de l'ànima sense despeses? I si ningú podria demostrar-me que mentisc, pel que fa a tot allò que he dit sobre mi mateixa, com no seria lloat ara amb justícia no sols pels déus, sinó també pels homes?
PS: Si voleu votar en l'enquesta sobre si posar publicitat o no en aquest blog cliqueu ací.