25/05/07
XI Certamen de Llengües Clàssiques
Fa ja unes setmanes us vaig parlar del XI Certamen de Llengües Clàssiques de la província d’Alacant, doncs bé, tinc el plaer (un plaer un poc irreal perquè encara no m’ho acabe de creure) d’anunciar-vos que he estat guardonat amb el primer premi de la prova de grec i el segon de la prova de llatí.
A tots els participants (en total en seriem una vintena aproximadament) de la prova de grec ens han donat un exemplar de Talos de Esparta de Valerio Massimo Manfredi, als de llatí un de L’ase d’or d’Apuleu, i als guanyadors, a més, un de l’Eneida de Virgili i de l‘Odissea d’Homer. Als guardonats ens han donat també uns quants dinerets.
Però el més important, com s’ha dit en l’entrega dels premis, no són aquests guardons materials, sinó el fet que avui en dia, quasi dos mil anys després de la seva suposada caiguda, continue vigent i viva la cultura clàssica, una cultura de la qual encara ens queda moltíssim per aprendre i descobrir.
Per acabar, sols em queda donar les gràcies a Sergi, com no, per haver-me introduït en aquest fantàstic món d’acusatius, genitius, togues i hoplites, i per haver tingut la paciència de suportar-me durant aquests tres anys que fa que ens coneixem (buenu tiu!, supose que sí que t’hauré de convidar a dinar). També he de donar ànims Sofia, que també participà en la prova de llatí però que, malauradament, no ha tingut tanta sort (a la pròxima serà! segur que ha estat una experiència enriquidora); i finalment, agrair a la resta de companys de grec i llatí de l’IES Pedreguer i a tota la colla chironiana el seu suport.
Moltes gràcies a tots i totes!!
PS: Si voleu votar en l’enquesta sobre si posar publicitat o no en aquest blog cliqueu ací.
25/05/07 a les 23:03
Enhorabona, Blai!
Ja pensava jo que el ‘Centaure d’Or’ tenia molt de sentit!
Aquestes coses omplen, veritat? És el reconeixement d’un temps d’estudi aprofitat.
I estic amb tú: segur que en Sergi té una part important de ‘culpa’. Ja el pots felicitar de part meva.
Per molt anys, i que els èxits no s’acabin aquí.
Salutacions.
Lluís.
25/05/07 a les 23:07
Enhorabuena, Blai, me alegro de que por fin las libaciones hayan sido útiles
Si ya sabía yo que me perdía un buen alumno
¿Ves como el griego se te da mejor? Eso a pesar de los esfuerzos de Jenofonte …
Felicidades también a Sergi, que ha sabido prepararte tan bien y te ha llevado de competición en competición hasta conseguir el merecido premio.
26/05/07 a les 00:48
Enhorabona. Me n’alegre molt!
I ara, concentra’t pel selectiu, on sols competeixes amb tu mateix. ; )
26/05/07 a les 12:38
Enhorabona, Blai, però no cal que corris, que fins d’aquí a uns anys no se’t concedirà el Centaure de platí.
26/05/07 a les 14:13
Joer, Blai, no m’has donat ni temps a anunciar-ho! Maleïda campanya dels nassos.
Bé, només dir que ha estat un plaer.
Ara quan puga faig el post-anunci (i penge el darrer i definitiu? repte).
Reflexionadament,
Sergi
26/05/07 a les 16:15
Gràcies a tots!!!
Lluís, la veritat és que sí, omplen. Encara que, evidentment, no ho són tot.
Ana, gracias por las libaciones. En cuanto a lo que dices del griego-latín, mejor dejar ese tema.
Ferran, gràcies també. Intentaré pegar-me una bona pallissa a mi mateix al selectiu
Sebastià, jejeje, no cal el Centaure de platí, ja tinc prou polint el daurat.
Sergi, sí, sóc més ràpid que el teu R5.
De nou, moltes gràcies!
26/05/07 a les 16:34
Felicitats!!!!
26/05/07 a les 17:55
Muchas felicidades, Blai. Es un honor para todos nosotros el ver que las nuevas generaciones se interesan por el mundo clásico.
Felicidades también a Sergi, por saber despertar ese amor a los clásicos.
Saludos
26/05/07 a les 18:52
Molt bé! Enhorabona, Blai!
26/05/07 a les 21:24
Warning, Charo i Joan, gràcies pels comentaris!
27/05/07 a les 13:29
Hola Blai!! Ja et vaig felicitar el divendres, però et torne a dir que eres un campió!! Per a mi sí que ha sigut una experiència enriquidora, com has dit: “a la pròxima serà!” jeje. Bé, doncs moltíssimes felicitats!!
27/05/07 a les 17:36
Enhorabona!! Hi ha alguna cosa que no guanyis??
27/05/07 a les 19:04
Sofia, de veritat, moltíssimes gràcies!
Pitufo, i tant que n’hi ha!
Gràcies als dos!