25/11/11
Tots per un?
Quan hom denuncia que és una absoluta vergonya que cada dia més de 40 famílies perden la casa al País Valencià per impagament de la hipoteca hi ha qui respon que l’Estat no pot fer res al respecte, que no està per a eixes coses, i que, en tot cas, això és un problema de la persona o persones desnonades i del banc o caixa, i no del conjunt de la societat i, per tant, com diuen al meu poble, “que cadascú s’apanye”.
L’Estat, doncs, sembla que no està per resoldre els problemes de desenes de milers de famílies, però, en canvi, sí que està, per exemple, per socórrer un sol individu. A Alfredo Saénz, conseller delegat del Banco Santander, el Consell de Ministres li ha commutat aquest matí una pena de tres mesos de presó i inhabilitació com a banquer per una sanció econòmica.
Ja ho veieu, per a alguns les institucions serveixen, no per ajudar-nos a tots quan més ho necessitem, no per fer la vida més fàcil a aquells que tenen problemes, sinó per treure-li les castanyes del foc a segons qui, amic, conegut o saludat, seguint una versió un tant peculiar del lema dels tres mosqueters: “tots per un i un per ell mateix”.
Deixa un comentari