Hic et nunc

Ja fa temps que no us parle de cap llibre per ací i crec que ha arribat l’hora de tornar-ho a fer.
Ahir vaig acabar de llegir Talos d’Esparta de Valerio Massimo Manfredi, un dels llibres que ens donaren als participants en la prova de grec del XI Certamen de Llengües Clàssiques de la Província d’Alacant.
Aristarc, cap d’una noble família espartana ha tingut un segon fill, Talos. Aquest, però, ha nascut coix i, com ordena la tradició, han d’abandonar-lo en el mont del Taygetos, a l’abast dels llops. Però un vell ilota, membre de l’orgullós poble que habitava les terres d’Esparta abans d’ésser sotmés a l’esclavatge, recollirà el xiquet i l’educarà en les antigues tradicions ilotes: un dia no massa llunyà la profecia s’acomplirà i l’ultim rei dels ilotes, Aristodem, tornarà per a alliberar el seu poble.
La primera vegada que Talos es troba amb el seu germà, membre de l’elit guerrera espartana, serà per a defendre l’honor de la dona que estima. Però els déus els reserven majors empreses, ja que els dos hauran de lluitar junts contra els perses que amenacen amb envair l’Hèl·lade. Després de la guerra, Talos encara tindrà una missió per complir, una missió per la qual fou salvat de morir devorat pels llops del Taygetos.
Talos d’Esparta ens transporta amb més o menys encert a l’antiga Esparta en els temps de les Guerres Mèdiques. La batalla de les Termòpiles, les campanyes del diarca espartà Pausànies i la revolta dels ilotes són fets històrics que acompanyen l’acció del libre. A pesar que la novel·la presenta els defectes comuns en totes les obres de Manfredi (trama massa cinematogràfica i comercial ―hem de tenir en compte que aquest home és una màquina de fer best-sellers―, “hiperemocionalitat” dels personatges…) i que en alguns casos arriba a ser repetitiva i monòtona, es tracta d’un bon llibre si el que pretenem és passar unes hores entretinguts.
El llibre està editat en castellà per Debolsillo sota el nom Talos de Esparta.