27/11/11
Retallades
Sembla que la moda és ara la de les tisores: retallar tot allò que siga retallable, no siga que quede alguna cosa sencera. Retallar la sanitat perquè no hi ha diners per mantenir tant de metge i tant d’hospital. Retallar en educació perquè, al cap i a la fi, tampoc és tan important. Retallar el sou dels funcionaris perquè, francament, no fan un brot i, això que diuen que són la clau del consum és una broma. Retallar en cultura perquè, quin poc trellat gastar-se diners en eixes coses. En definitiva, retallar-ho tot.
Si em permeteu que empre un símil botànic, quan hom esporga un arbre o un arbust i n’elimina de les branques que li sobren, és cert, ho fa perquè puga créixer amb més força. En paraules de Ramon Llull, podar un arbre “renovella e dóna bellea de si mateix (…) per raó deis rams e de les flors e deis fruyts que met”. Així mateix, diuen els partidaris de les tisores, es pretén que faça l’economia: retallant s’intenta que rebrote, que recupere la vigoria perduda com a conseqüència de la crisi.
El problema, és que si podem l’arbre en excés és probable que, en comptes de treure branques noves i fortes, acabem provocant-li la mort. El mateix pot passar amb l’economia: si en comptes d’estimular-la no deixem de retallar, correm el risc que la recessió no acabe mai i que, a més, si les coses empitjoren en el futur, ens trobem que no tenim baix dels nostres peus cap xarxa de seguretat que ens suavitze la caiguda. Si retallem tant, al final ens quedarem sense res.
Deixa un comentari