Ocean’s Thirteen
17/06/07
Ahir a la nit vaig anar amb uns amis al cine a veure Ocean’s Thirteen, l’última part de la trilogia integrada també per Ocean’s Eleven i Ocean’s Twelve.
Tot comença quan Reuben Tishkoff, amic i mentor de Danny Ocean, és traït per Willy Bank, el soci amb qui havia planejat construir un nou i impressionant casino a Las Vegas. La traïció li provoca un infart a Reuben, que queda en un estat depresiu. Llavors, Ocean i els seus hauran de donar-li una lliçó a Bank per tal que Reuben torne a tenir ganes de viure i aconseguisca recuperar-se de l’infart. La lliçó consistirà en arruïnar-li a Bank la gran inauguració del casino, però no ho faran assaltant-lo, sinó que idearan un sistema per a permetre que els usuaris mateixos del casino s’enduguen la major part dels beneficis.
Quan, fa uns anys, em van deixar el DVD de la primera entrega de la saga, Ocean’s Eleven, no em podia imaginar que m’agradaria tant. Em va sorprendre tant la pel·lícula que la vaig veure dues vegades abans de tornar el DVD que m’havien deixat. Temps després, vaig veure la segona part i, si bé no puc dir que m’agradà més que la primera, la veritat és que fou molt sorprenent, i no em decebé. Ahir, arribà el moment de veure si en la tercera s’havia mantingut o no el nivell de les anteriors.
En aquesta ocasió, l’acció torna a desenvolupar-se a Las Vegas, entre hotels i casinos de luxe, com en la primera de les tres pel·lícules. Després de veure-la, puc dir que, a pesar que no està molt per davall de les altres dos, sí que m’ha semblat la més fluixa de les tres. Em sembla que falla alguna petita cosa en l’argument, però no sé ben bé què és. No obstant això, la direcció, la fotografia i l’estètica de la pel·lícula continuen en el mateix nivell que en les anteriors, i crec que no defrauden. És destaclable, com en Ocean’s Eleven i Ocean’s Twelve, la banda sonora de la pel·lícula, que complementa la perfecció tot el que passa al film.
En resum, em sembla que potser us decebrà un poc en comparació amb les altres entregues de la trilogia, però, no obstant això, no deixa de ser una magnífica pel·licula per a passar una estona divertida i entretinguda.




dilluns 18 juny 2007 a les 11:01
Bé jo no vist les anteriors, però de totes formes en va pareixer una molt bona peli i molt entrtinguda.. manté el nivell fins el final.
dilluns 18 juny 2007 a les 14:03
Si no has vist les altres i aquesta t’agradà, te les recomane.
dilluns 18 juny 2007 a les 18:14
Jo esperaré a Ocean’s fourteen.
dilluns 18 juny 2007 a les 19:07
Home… No són cap obra mestra. Entretinguda, però hi ha moltíssimes millors i menys conegudes. Gran part de l’èxit, pense, és a causa de l’efecte Brad Pitt/George Clooney/Matt Damon.
(Em falta aquesta per veure, he vist les dues primeres).
Salut!
dilluns 18 juny 2007 a les 21:41
Jejeje, Jesús, en teoria aquesta era la última, per tant no hi haurà fourteen. Però mai es sap.
Joan, està clar que no son una obra mestra, però a mi m’agraden bastant.
dijous 19 juliol 2007 a les 21:24
Sou als amos
dissabte 21 juliol 2007 a les 18:52
Els amos del carxofar!