L'antiga Roma republicana tenia els poders governamentals separats en tres assemblees (en llatí, comitia): l'Assemblea centuriada (Comitia centuriata), l'Assemblea del poble (Comitia populi) i l'Assemblea de la plebs (Comitia plebis tributa o Concilium plebis). Aquests òrgans representatius combinaven les funcions jurídiques, legislatives i electorals. En cap de les assemblees romanes el vot representava directament els desitjos individuals; en l'Assemblea centuriada, el vot representava la centúria de la seua classe corresponent, i els vots totals de la centúria representaven a la majoria; en les assemblees del poble i de la plebs, el vot representava a la tribu i els vots totals de la tribu representaven el que la majoria decidia.
L'Assemblea centuriada convocava a la gent per classes, determinades segons el nivell econòmic. Com es tractava, originalment, d'una reunió militar, cada classe s'agrupava en centúries (que congregaven, a pesar del seu nom, a més de cent ciutadans cadascuna). Es reunia per a elegir cònsols, pretors i censors (aquests últims cada cinc anys); es reunia també per a tractar els judicis relatius a acusacions de traïció.
L'Assemblea del poble permetia la plena participació de patricis i plebeus, reunits d'acord amb les trenta-cinc tribus en què es dividien els ciutadans romans. Era convocada per un cònsol o un pretor, i podia presentar lleis, elegir els edils curuls, els qüestors i els tribuns militars. Alhora, tenia potestat per a celebrar judicis.
L'Assemblea de la plebs permetia únicament la participació dels plebeus i era convocada per un tribú de la plebs. Tenia potestat per a aprovar lleis (denominades plebiscits) i celebrar judicis. A més, era l'encarregada d'elegir els edils plebeus i els tribuns de la plebs.

Compartir