Hic et nunc

L’altre dia, mentre mirava la tele, em vaig trobar que al Punt 2 estaven retransmetent una partida de pilota valenciana. Ja feia alguns anys que no n’havia vist cap, així que vaig estar una bona estona veient com els blaus i els rojos anaven passant-se la pilota.
La pilota valenciana és l’esport de pilota autòcton del País Valencià. Els seus orígens, com els de quasi tots els jocs de pilota, es remunten a a l’antiguitat clàssica, encara que és a l’època medieval quan comencen a aparèixer els primers avantpassats directes de l’actual joc de pilota. Amb el temps, i per diverses raons (prohibició de jugar al carrer, aparició de nous entreteniments…), la pilota anà perdent popularitat arreu d’Europa, i el País Valencià fou l’únic lloc on es mantingué la genuïna tradició del joc de pilota. Al segle XIX, la pilota valenciana visqué el seu temps de màxim esplendor i es mantingué amb bona salut fins a la meitat del segle XX, quan patí les conseqüències de la Guerra Civil. Després de la Guerra, però, anà recuperant-se amb el temps, fins arribar a l’actualitat.
Encara que originalment es jugava al carrer, avui en dia la gran majoria de les partides de pilota valenciana es juguen als trinquets. Bàsicament, el joc de pilota consisteix en colpejar amb la mà una pilota (que pot ser de vaqueta, de badana, de tec…) per tornar-la a l’altre equip, però existeixen diverses modalitats de pilota valenciana, de les quals cal destacar-ne tres: escala i corda (practicada als trinquets amb una corda d’uns 2 metres al mig de la canxa que separa els dos camps, per damunt de la qual ha de passar la pilota, cosa que li dóna una especial dificultat tècnica), llargues (és la modalitat més antiga, es juga al carrer, i té com a característica l’existència de les ratlles, una mena de meitat del camp mòbil; a més, té diverses variants com la palma i la perxa) i raspall (es juga al trinquet o al carrer, i el nom li ve del fet que el pilotaire ha de raspar el terra amb la mà per tornar la pilota quan aquesta li ve rodada; aquesta és la modalitat més dura físicament).
En la pilota valenciana els jugadors no duen cap uniforme, sinó que vesteixen de roig o de blau, essent el roig el color de l’equip teòricament més fort. Els jugadors, a més, es col·loquen a les mans diverses proteccions per a evitar fer-se mal en fregar la mà amb el terra o en colpejar la pilota. És habitual, a més, que es travesse en les partides de pilota valenciana, augmentant així els incentius dels jugadors.
Quan era menut vaig formar part de l’escola de pilota valenciana de Pedreguer en els seus inicis, arribant a disputar algunes partides de raspall en diversos pobles de la Marina Alta. Ara, l’escola ha anat creixent en importància fins al punt d’haver algunes competicions a nivell de comarca i de país. Esperem que la pilota continue viva durant molts anys i que els futurs valencians puguen continuar gaudint d’un joc tan peculiar i únic com és la pilota valenciana. Cavallers, va de bo!

Compartir

Aquesta entrada fou publicada per Blai el dimarts 3 juliol 2007 a les 17:14 i està arxivada a Curiositats, Història, País Valencià.