Hic et nunc

Malauradament, el del Sàhara Occidental és un tema recurrent per aquests paratges. Fa uns moments, mentre repassava els titulars de Público, m’he trobat amb una entrevista que li han fet al sociòleg marroquí Mohamed Xerkaui, professor a la Sorbona i no sé quantes coses més. Resulta que aquest home ha escrit un llibre que en castellà duu per títol El Sahara, vínculos sociales y retos geoestratégicos, en el qual confirma les posicions oficials del govern del Marroc i sembla afirmar que “el poble sahrauí és un mite espanyol”.

Segons diu ell mateix a l’entrevista, amb el llibre ha pretés esbrinar “si de veritat al Sàhara hi ha una regió totalment autònoma amb un poble diferent”. Així doncs,  el sociòleg assenyala el descens de l’endogàmia entre els sahrauís del 97% fa quaranta anys al 55% actualment com a prova de la “integració” dels sahrauís i de la seua voluntat de viure juntament amb els marroquins. Conclou, per tant, que no existeix un “poble sahrauí” diferent del marroquí, sinó que aquest és un mite inventat pels espanyols. Quines coses. Si tot és tan bonic i hi ha tanta voluntat de convivència, com és que hi ha milers de sahrauís refugiats enmig del desert? Per què Mohamed VI no convoca el referèndum d’una vegada per totes? I el descens de l’endogàmia, no es deurà al fet que cada vegada hi han més colons marroquins en territori sahrauí? Sí, és clar, però Xerkaui no entra en aquests “detalls” com ell mateix afirma en l’entrevista.

Més endavant, l’entrevistadora li fa la següent pregunta a Xerkaui: “No creu que el Marroc tindria més legitimitat si respectara els drets humans dels sahrauís?”, i aquest respon: “No s’han de mesclar les coses, que hi haja problemes de drets humans al Sàhara o en altres parts del Marroc és una cosa, però això no treu legitimitat a la tesi marroquina”. Quina tesi marroquina? La que afirma que Algèria és la culpable de tot el conflicte per voler crear al Sàhara Occidental un estat satèl·lit que assegure el seu poder a la zona? La que defensa la inexistència dels sahrauís com a poble? Aquesta tesi sí que fa pudor a mite.

I parlant de mites, el que sí que deu ser-ho amb tota seguretat, en aquest cas per als sahrauís, és l’ajuda del govern espanyol, que després d’abandonar la colònia a la seua sort tantes promeses ha fet i tan poques ha complit. Com deia una vinyeta de Ricardo & Nacho, publicada a El Mundo el 8 de desembre del 1998,  que m’he trobat per casualitat retallada aquest matí dins d’un llibre, “els polítics espanyols porten els sahrauís i la seua lluita contra el Marroc al cor, el problema és que quan arriben al poder s’adonen que porten la cartera davant, més a mà”.