Hic et nunc

Suïssa, oficialment Confoederatio Helvetica, Schweizerische Eidgenossenschaft, Confédération suisse, Confederazione Svizzera i Confederaziun svizra, és un estat situat al centre d’Europa, al costat d’Alemanya, Àustria, Itàlia, França i Liechtenstein
El paisatge suís queda condicionat pels Alps, l’alta serralada que discorre a través de la zona central i sud de la Confederació. El clima suís és variat, anant des del continental i d’alta muntanya al nord i centre fins al mediterrani a la zona sud.
Si bé el territori helvètic ha estat poblat des de la fi del paleolític superior, podem començar a parlar de la Confederació des de l’any 1291, quan representants dels tres cantons d’Uri, Schwyz i Unterwalden signaren la Carta de l’Aliança, que els uní en la lluita contra el Sacre Imperi Romanogermànic, controlat llavors pels Habsburg. Els intents d’aquests per acabar amb la Confederació incipient foren inútils, i el 1315, a la batalla de Morgarten, els helvètics derrotaren l’exèrcit Habsburg, assegurant així la seua independència de facto com a Confederació Helvètica. La independència de iure arribà tres segles després, el 1648, amb la pau de Westfàlia, quan es reconegué la seua independència jurídica de l’Imperi Germànic. El 1789 els exèrcits revolucionaris francesos envaïren Suïssa i convertiren la Confederació en República Helvètica. Amb la desfeta de Napoleó i el Congrés de Viena (1815) es restablí la Confederació i les potències europees acceptaren reconèixer permanentment la neutralitat helvètica. Des de la seua fundació, i a pesar dels nombrosos intents per acabar amb ella, la Confederació Helvètica havia anat creixent fins arribar, el 1848 als vint-i-cinc cantons. Aquest mateix any es promulgà una constitució federal, reformada profundament el 1874, que establí responsabilitat federal per als assumptes legals, de defensa i de comerç. En l’actualitat Suïssa compta amb vint-i-sis cantons.
L’estructura del sistema polític suís es basa en tres nivells: Municipi, Cantó i Confederació; cadascun dels quals compta amb una àmplia autonomia. A més, es tracta d’una democràcia “semi-directa” ja que qualsevol ciutadà pot proposar lleis, modificar-les o, fins i tot, anul·lar-les sempre que presente 50.000 signatures de suport. Les llengües oficials de la Confederació Helvètica són l’alemany, el francés, l’italià i el romanx.
L’economia suïssa figura entre les més pròsperes i desenvolupades del món. Orientada als serveis, com els bancs, les assegurances i la mecànica de precisió, suïssa produeix sobretot béns amb un alt valor afegit. La Confederació Helvètica és coneguda arreu del món per la seva potent banca, els seus exquisits formatges i xocolates, els seus precisos rellotges, els magnífics paisatges dels Alps i la seua tradicional neutralitat en la política mundial.
Suïssa, i més concretament la ciutat de Berna serà la primera parada del periple europeu que faré aquest estiu amb uns amics. A la capital suïssa hi estarem dos dies que ens serviran per visitar-la i conèixer un poc més d’aquest curiós estat europeu. Continuarà.

Compartir

Aquesta entrada fou publicada per Blai el dissabte 7 juliol 2007 a les 12:04 i està arxivada a Món, Viatges.