Hic et nunc

Aprofitant que aquests dies de Pasqua he hagut de fer una xicoteta recerca al respecte, he decidit escriure alguna cosa sobre la manera com es produí a Pedreguer la transició de la monarquia d’Alfons XIII a la Segona República. Si no em fallen els càlculs, em sembla que m’eixiran quatre articles. Abans que res, però, ens cal saber com era el poble de Pedreguer aleshores [1].

L’any 1930 Pedreguer comptava amb 4.710 habitants, essent el cinqué poble de la comarca quant a població. Durant el primer terç del segle XX els diferents censos ens mostren un descens poblacional, que es reduí en vora 600 habitants. La causa d’aquesta baixada de la població fou l’emigració, provocada per la mala situació econòmica que vivia aleshores el poble de Pedreguer en particular i la comarca de la Marina Alta en general. L’emigració de la població més jove comportà, a més, un envelliment considerable de la població.

L’economia de Pedreguer tenia la seua base en l’agricultura. De la població activa (el 40,18%), el 82% es dedicava al sector primari, el 4,90% al sector secundari i el 13% al terciari. El sector secundari era gairebé inexistent, i estava representat només per algunes indústries artesanals i de consum local derivades de l’agricultura (en trobem 5 de carros, 4 de capells, 1 de barxes, 1 de mocadors i 1 de teules). Pel que fa al sector terciari, aquest només cobria les necessitats més bàsiques. No obstant això, com a resultat de l’activitat agrícola trobem a Pedreguer algunes sucursals bancàries (almenys des del 1930 el Banc de València, però també la Banca Comes) i diversos agents dedicats a la comercialització i exportació de fruites. L’agricultura estava dedicada majoritàriament al cultiu de la vinya per a fer pansa i de la taronja. En aquest període la primera es trobava en franca decadència,  la qual cosa afavorí l’extensió del regadiu per al cultiu de la taronja. Aquesta extensió fou possible gràcies a l’existència de diverses societats de reg dedicades a l’extracció i distribució d’aigua, essent Pedreguer un dels pobles pioners a la comarca en aquest camp.

A principis de la dècada de 1930, Pedreguer patia un important dèficit d’infraestructures, com ara la falta d’aigua corrent, de clavegueram, d’un llavador públic, i la necessitat d’unes escoles noves. Els diferents ajuntaments van intentar realitzar aquestes millores, però tot quedà en projectes, excepte el llavador públic que es realitzà mercés a una donació privada.

Aquest, a grans trets, serà el Pedreguer que veurà caure la monarquia alfonsina i proclamar-se la II República el 14 d’abril del 1931. Continuarà.

———
[1] Totes les dades ací exposades han estat extretes de BALLESTER, T., La Segona República a Pedreguer. 1931-1939, Pedreguer: Ajuntament de Pedreguer i Institut d’Estudis Comarcals, 1994.