Ara que ja sabem com era el poble de Pedreguer a principis dels anys ’30, passem a parlar dels antecedents del republicanisme al municipi [1].
Amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera al gener del 1930, es produí un revifament en l’activitat sindical i política municipal. El primer vestigi del republicanisme a Pedreguer el trobem a l’abril del mateix any, amb la presència d’un veí del poble, José M. Peris Pons, en la junta provincial de l’agrupació de partits republicans denominada Aliança Republicana (AR). De la premsa provincial del moment es desprén que aleshores existia ja al municipi un cert moviment de caràcter republicà.
El juny del 1930 s’aprovà el reglament del Centro Republicano de Pedreguer, que tenia per finalitat la “defensa i propagació de les idees republicanes”, i que serà inaugurat al mes següent: “Tiempo ha que un grupo de elementos defensores de la causa republicana luchaban sin descanso para convencer al pueblo de la necesidad de constituir un Centro Republicano. La lucha ha terminado con un grandísimo triunfo, gracias a la perseverancia del viejo republicano federal don José María Peris, presidente y sostén de esta endidad, lo mismo que sus compañeros los señores de la junta directiva, que están recibiendo muchos plácemes alentadores para seguir trabajando en favor de tan justa causa” [2]. Sembla, per tant, que José M. Peris Pons jugà un paper important en el sorgiment del republicanisme al poble.
Aquesta era, doncs, la situació del moviment republicà a Pedreguer abans de les eleccions del 12 d’abril del 1930. Continuarà.
———
[1] En aquest cas ens hem basat també en BALLESTER, T., La Segona República a Pedreguer. 1931-1939, Pedreguer: Ajuntament de Pedreguer i Institut d’Estudis Comarcals, 1994.
[2] Fragment d’un article d’El Luchador d’Alacant (22/07/1930) recollit per BALLESTER.
Deixa un comentari