Avui toca parlar de les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 i de les conseqüències d’aquestes a Pedreguer [1].
El cens electoral de Pedreguer el 1931 era de 1.424 persones, és a dir, el 30% de la població total. Aquesta quantitat es deu al sufragi censatari vigent, que només permetia el vot als homes majors de 25 anys. D’acord amb la Llei Electoral, cadascun dels electors podia votar quatre dels candidats, essent-ne sis els que havien de ser elegits per cadascun dels dos districtes electorals existents.
El 12 d’abril votaren a Pedreguer 1.061 persones, és a dir, el 22% de la població. La participació respecte al total del cens electoral, doncs, fou del 74,5%. L’abstenció fou del 25,5%, lleugerament per baix de la mitjana comarcal (27%), provincial (38%) i estatal (33%) .
Pel districte primer foren elegits Juan Puigcerver Ribes (260 vots) José Antonio Costa Costa (260 vots), Mateo Ribes Ballester (206 vots), Francisco Noguera Pérez (260 vots), José Barber Ballester (229 vots) i Jaime Pons Martí (229 vots). Pel segon els elegits foren Federico Fornés Riera (240 vots), Estanislao Comes Martí (239), Antonio Fornés Calatayud (239), Enrique Server Server (239) —vés per on, aquest home era el germà d’un dels meus besavis paterns, i té els mateixos cognoms que jo!—, Vicente Tomás Quintana (158) i Pascual Miralles Pons (158) .
El 14 d’abril, dos dies després de les eleccions i com a conseqüència dels resultats de les mateixes, es proclamà la Segona República a l’estat espanyol. A Pedreguer, el canvi de règim es celebrà amb una manifestació, en el curs de la qual es tirà pel balcó de l’ajuntament el retrat d’Alfons XIII.
El nou consistori es constituí el 16 d’abril del 1931, essent elegit alcalde Juan Puigcerver i tinents d’alcalde José Antonio Costa i Mateo Ribes. La constitució, però tingué un caràcter provisional per haver existit protestes contra la validesa de les eleccions. El dia de la constitució el secretari de l’Ajuntament menciona una acta on es feren constar les protestes, però no exposa el caràcter de les mateixes (només diu al respecte, citant una comunicació del president de la Junta Municipal del Cens Electoral: «Habiéndose formulado ciertas protestas contra la validez de las elecciones verificadas el día 12 del actual, protestas que se han hecho constar en el acta del citado escrutinio»). No obstant això, podem pensar que la causa de les protestes hauria estat el caràcter monàrquic dels regidors elegits el 12 d’abril.
Davant d’aquestes protestes, el governador civil Carlos Esplá suspén els membres de l’Ajuntament i, el 18 d’abril, nomena una comissió gestora de tres membres: José M. Peris Pons, Benjamin Giménez Alborch i Gabriel Carrió Costa. Tal i com afirma Ballester, és de suposar que els integrants d’aquesta comissió serien afins al nou règim republicà; almenys un, José M. Peris, membre de la junta provincial d’Aliança Republicana, és segur que ho era. Continuarà.
———
[1] Una vegada més hem emprat BALLESTER, T., La Segona República a Pedreguer. 1931-1939, Pedreguer: Ajuntament de Pedreguer i Institut d’Estudis Comarcals, 1994. En aquest cas, però, també hem consultat l’acta del plenari de l’Ajuntament de Pedreguer del dia 16/04/1931.
Deixa un comentari