Hic et nunc

Ací estic una altra vegada, escrivint en aquest quadern que s’ha convertit en company inseparable d’aventures ferroviàries.
En aquests moments, son les 23:00h del diumenge 12 d’agost, estic estirat al meu llit, en una caseta prefabricada d’un càmping als afores de Venècia, en terra ferma. Ahir vam arribar-hi i avui hem passat el dia visitant la ciutat dels canals.
Venècia m’ha deixat impressionat i s’ha convertit en el meu lloc favorit de tots els que hem visitat en aquest viatge, no sé si serà per la gent, o per la llum mediterrània, o per la bellesa de la ciutat; el fet és que m’he sentit quasi com a casa.
Les expectatives que portava sobre la ciutat s’han acomplert i, fins i tot, superat només he arribat al conjunt d’illots que formen la deliciosa Venècia. Els seus canals, els carrerons estrets, els palaus plens d’història, les esglésies, les places… tot és meravellós, enlluernador, magnífic. La basílica de San Marco, el palau dels antics dux (els governants de l’antiga República de Venècia), el Gran Canal… tot a Venècia ens recorda el que fou la ciutat dels canals en el seu temps: el centre comercial del món conegut.
L’únic defecte que he estat capaç de trobar-li és la massificació provocada pel turisme. Ah! i els centenars de milers de coloms que hi ha per tot arreu! No obstant això, aquests xicotets obstacles són fàcilment superables si es canvien les zones més concorregudes de San Marco i Rialto, pels carrerons i canals estrets i tranquils de Cannaregio o Castello, on encara es pot observar la vertadera Venècia, orgullosa del seu passat i de la seua gloriosa història.
Bé, escrivint escrivint s’ha fet tard. Ara és hora de dormir. Demà tornarem a la Llacuna.

Compartir

Aquesta entrada fou publicada per Blai el diumenge 12 agost 2007 a les 23:15 i està arxivada a Coses meves, Món, Viatges.