Acabem avui el cicle de quatre articles dedicats a la transició de la monarquia alfonsina a la Segona República a Pedreguer parlant de les eleccions municipals del 31 de maig del 1931 [1].
La comissió gestora nomenada pel governador civil el 18 d’aril estigué en el càrrec fins el 31 de maig, quan Pedreguer i la resta de pobles on s’havien presentat protestes contra l’escrutini de les eleccions del 12 d’abril celebraren de nou eleccions. Dels 34 pobles de la Marina Alta, 22 hagueren de repetir els comicis.
A les eleccions del 31 de maig es presentaren pràcticament les mateixes persones que ja ho havien fet en les del 12 d’abril, però sota sigles polítiques diferents, unes amb les de la Dreta Liberal Republicana (a la qual s’incorporaren molts dels cacics i senyorets de la comarca que fins aleshores s’havien presentat com a monàrquics) i altres amb les d’Aliança Republicana (AR). Del total de vots emesos, 2270 (el 76,5%) foren per la DLR, que aconseguí vuit regidors, i 697 (el 23,49%) per AR, que n’aconseguí quatre. La participació electoral disminuí a un 67% del cens.
Si comparem els regidors elegits en les dues conteses electorals, podem observar que sis dels vuit regidors de la Dreta Liberal Republicana elegits el 31 de maig coincideixen amb els candidats monàrquics elegits el 12 d’abril. La coincidència més cridanera, però, és la següent: l’acta de constitució de l’Ajuntament elegit el 31 de maig ens indica que foren triats alcalde i tinents d’alcalde Juan Puigcerver, José Antonio Costa i Mateo Ribes, respectivament. Curiosament, es tracta de les mateixes persones que havien estat elegides en la sessió constitutiva del 16 d’abril en base als resultats impugnats de les eleccions del 12 d’abril. Així doncs, podem concloure que, malgrat el canvi de règim a nivell estatal que comportà la proclamació de la Segona República, al poble de Pedreguer el poder continuà en les mateixes mans que l’havien posseït en temps de la monarquia alfonsina.
L’Ajuntament elegit el 31 d’abril es mantingué en el poder fins al març del 1936, quan la victòria del Front Popular en les eleccions generals propicià el canvi del govern municipal. Aleshores, el nou consistori convocà eleccions però aquestes no arribaren a celebrar-se, ja que el governador civil les suspengué.
———
[1] En aquest quart i últim article hem emprat BALLESTER, T., La Segona República a Pedreguer. 1931-1939, Pedreguer: Ajuntament de Pedreguer i Institut d’Estudis Comarcals, 1994, i BALLESTER, T., La segona república a la Marina Alta, Alacant: Institut de cultura “Juan Gil-Albert”, 1997.
Deixa un comentari