Quatre mesos després de l’última lliçó, torna el curs de llatí. Vos recorde que disposeu d’un vocabulari on trobareu totes les paraules llatines que vagen apareixent durant el curs. També crec necessari fer memòria del codi emprat per a la anàlisi sintàctica: el taronja per al subjecte, el blau clar per a l’objecte directe, el negre (la negreta) per al verb, el blau obscur per als objectes directes dels infinitius i, a partir d’ara, el rosa per als nexes. Si teniu algun dubte, no dubteu (valga la redundància) a fer-me’l saber. Anem allà.

En llatí, igual que en valencià, existeixen diversos mecanismes per unir missatges (ja siguen oracions completes, parts d’una oració…). Aquests mecanismes són la juxtaposició, la coordinació i la subordinació. En aquesta lliçó veurem únicament els dos primers, deixant el tercer per a més endavant.

Juxtaposició

És la forma més senzilla i primitiva d’emetre missatges, successius i sense altra separació de pauses. Observem els següents exemples:

- cerva venatorem timet, venator cervam vulnerat - la cérvola tem el caçador, el caçador fereix la cérvola
- filii, uxor, servi dominum amant - els fills, l’esposa, els esclaus estimen el senyor
- victoria famam, gloriam dat - la victòria dóna fama, glòria

Aquestes dues oracions són dos exemples clars de juxtaposició, ja que en ambdós casos els diversos elements (els missatges) estan separats per pauses. En aquests exemples, cada pausa està marcada amb una coma, però també poden ser representades amb altres símbols (punt, punt i coma…).
També cal tindre en compte que no només existeix la juxtaposició interoracional (com és el cas del primer exemple), sinó que també poden juxtaposar-se les diferents parts de l’oració (en el segon exemple s’estan juxtaposant els subjectes i en el tercer, els objectes directes).

Coordinació

És l’altra forma d’unir missatges, però més avançada, ja que empra determinades conjuncions, anomenades “coordinades” per unir-los. Aquests coordinants indiquen diferents matisos encara que, sintàcticament, no indiquen dependència d’una de les parts respecte a l’altra (això és la subordinació, que ja veurem). Els coordinants ens assenyalen els diferents matisos semàntics, és a dir, les distintes classes de coordinació. Sintàcticament els coordinants fan la funció de “nexes” i, per tant, els marcarem amb el color rosa. Aquesta nova classe de paraules és invariable: ni es declinen, ni es conjuguen.

Coordinació copulativa

- spectare et audire desideramus - desitgem contemplar i escoltar

- consul neque scriptores neque oratores laudat - el cònsol no lloa ni els escriptors ni els oradors

Coordinació disjuntiva

- spectare aut audire debemus - devem contemplar o escoltar

Coordinació adversativa

- columbae nidos faciunt sed ventus nidos delet - les colomes fan els nius però el vent destrueix els nius

- Hannibal non vincit sed fugit - Hanníbal no venç sinó que fuig

Coordinació explicativa

- pastor fugit nam lupos timet - el pastor fuig puix tem els llops

Coordinació conclusiva

- cogito, ergo sum - pense, per tant existisc

D’entre tots aquests coordinants sols dos presenten peculiaritats no esmentades als quadres. El coordinant -que i el disjuntiu -ve són enclítics i, per tant, es col·loquen al final de paraula:

victoria famam gloriamque dat - la victòria dóna fama i glòria

servus saggitas hastamve parat - l’esclau prepara les fletxes o la llança

Pretèrit Imperfet d’Indicatiu

Aprofitem aquesta lliçó per introduir un nou temps verbal, el Pretèrit Imperfet d’Indicatiu. Aquest es forma seguit el mateix mètode que el Present d’Indicatiu: lexema + vocal temàtica + característica temporal + desinències. Les vocals temàtiques són les següents: a per a la 1a conjugació, e per a la 2a, cap per a la 3a (en desenvolupa una d’unió, la e, per al Pretèrit Imperfet) i i per a la 4a, que, a més en desenvolupa una d’unió, la e, darrere de la i (queda, per tant, ie). La característica temporal del Pretèrit Imperfet és ba. Les desinències del Pretèrit Imperfet són iguals a les del Present d’Indicatiu excepte en la primera persona del singular, on en lloc de ser o passa a ser m. Per tant, el Pretèrit Imperfet d’Indicatiu es forma de la següent manera:

Fins ací la lliçó d’avui. Per a repassar tot el que hem vist formeu el Pretèrit Imperfet dels següents verbs: amo (1a conjugació), habeo (2a), dico (3a) i audio (4a). A continuació, analitzeu i traduïu les següents oracions, tenint en compte el vocabulari d’aquesta lliçó i seguint l’exemple:

- praetor iudicabat atque reus audiebat - el pretor jutjava i el presoner escoltava
- servus mensam aut gladium parat
- dominus servas amabat autem servae dominum non amabant
- servus fugit enim dominam timet
- servus dominam timet igitur servus fugit

Solucions

- ego notitiam cognosco - jo conec la notícia
- nos epistulas accipimus - nosaltres rebem les cartes
- arbor te protegit - l’arbre et protegix
- nautae navigare constituunt - el mariner decideix navegar
- puellae equitare debent - les xiquetes deuen cavalcar
- consules murum delere iubent - el cònsol ordena destruir el mur

Compartir