CP l’Alfàs
30/08/07
Aquesta vesprada he tornat a l’escola on vaig fer la primària. He anat a acompanyar-hi ma mare, que és mestra d’infantil i ha anat a recollir alguns bàrtuls que s’havia deixat a la classe de l’any passat. Mentre ella buscava el que havia anat a trobar, jo he aprofitat per donar una volta per l’escola.
Des que l’any 2003 vaig acabar segon d’ESO havia tornat a anar-hi en un parell d’ocasions, però mai havia anat a veure les classes. Avui, mentre passejava pels corredors del Col·legi Públic l’Alfàs, he recordat els vuit anys que vaig passar entre aquelles parets. M’han vingut al cap tots els mestres que vaig tindre, els companys de classe que van haver de marxar i que no he vist més, i els que es quedaren i m’han acompanyat durant tots aquests anys. També he fet memòria d’un munt d’anècdotes que han anat amb mi des d’aquells dies i que tardaré en oblidar.
En aquests quatre anys que fa que vaig deixar l’Alfàs, moltes coses han canviat. Amb el trasllat dels dos cursos de la ESO al nou institut, es redistribuí una part del centre, i algunes aules especials, com el laboratori, es convertiren en classes normals. A més, molts mestres deixaren l’Alfàs i passaren al nou institut, cosa que canvià bastant el claustre.
Però a pesar de tots aquests canvis i dels que vindran, estic segur que a l’Alfàs continuarà oferint-se una educació com cal: pública, laica, de qualitat i, last but not least, en valencià.