Quan veiem una recreació d'una batalla de l'època napoleònica allò que més ens crida l'atenció és la notable diferència estètica i estratègica respecte a les guerres d'avui en dia. Soldats vestits amb uniformes llampants i plens de colors, enormes estendards voleiant al vent, formacions atapeïdes marxant al ritme de flautes i tambors, càrregues multitudinàries d'infants amb les baionetes calades als fusells; tot al contrari que en les guerres actuals, on els soldats vesteixen roba de camuflatge i s'organitzen en xicotets grups per evitar ser detectats i moure's més fàcilment. Els vistosos colors dels uniformes i els enormes estendards tenen el seu origen en la necessitat de reconéixer i diferenciar les unitats durant el combat, especialment entre el fum de canons i fusells. En canvi, les formacions tancades i les càrregues d'infanteria s'originaren per la poca eficàcia de les armes de foc.
A finals del segle XVIII i principis del XIX, les armes de foc més usades per la infanteria europea de eren els fusells i els mosquets. Aquestes armes no eren gens fàcils de carregar (calia introduir la pólvora i la bala pel canó cada vegada) i, per tant, sols podien disparar un parell de tirs per minut enmig de la commoció del combat. El seu abast efectiu no superava els 75 metres i la trajectòria de les bales era erràtica, a més, s'ha calculat que, de cada mil tirs disparats, sols cinc causaven la mort d'un enemic. Tot açò feia necessari estar molt a prop de l'enemic per poder encertar el tir. L'artilleria també tenia aquests defectes i l'única manera de causar un gran dany a l'enemic era emprant la metralla, que requeria, però, estar prop de l'objectiu.
El poc desenvolupament de les armes de foc no permeté l'evolució de les tècniques de combat i per tant, el valor, la disciplina i la motivació de les tropes, així com l'estratègia dels generals continuaren jugant un paper més que clau en les batalles. Allò que realment decidia els combats eren les càrregues d'infanteria, amb les baionetes calades als fusells i en formació tancada, i les de cavalleria, amb genets armats amb espases i llances, com s'havia fet des de sempre. Açò provocà que el nombre de morts causades per arma blanca fóra molt superior a les produïdes per les armes de foc; encara que les epidèmies, la mala alimentació i la falta d'higiene causaven moltes més morts que els propis combats.