28/04/09
Afer d’estat
«Així que el dicmenge a nit, can tothom fo colgat al palau, los dits vint-e-quatre hòmens bons e abats e priors e l’oficial del bisbe e hòmens d’orde e les dotze dones e les dotze donzelles ab los ciris en la mà entraren en lo palau, e els dos notaris. E vengren entrò a la cambra del senyor rei, a la porta. E aquí entrà madona la reina. E ells estegueren defora, agenollats, en oracions tots ensems. E lo rei e la reina foren en llur deport, que lo senyor rei cuidava tenir prop la dona de què era enamorat.
E així estegueren aquella nit mateixa totes les esgleies de Montpesller obertes, e tot lo poble qui hi estava pregant Déu, així com davant és dit que era tot ordonat.
E con fo alba, los prohòmens tots e prelats e hòmens d’orde e dones, cascun ab son ciri encés en la mà, entraren en la cambra on lo rei era en son llit ab la reina. E meravellà’s e saltà tantost sobre el llit e pres l’espaa en la mà. E tots agenollaren-se e digueren en plorant:
—Senyor, mercé! Sia de gràcia e de mercé vostra que vejats qui us jau de prop.
E la reina dreça’s e el rei la conec. E sí li contaren tot ço que havien tractat. E lo rei dix que pus així era, que plagués a Déu que fos complit llur enteniment».
Així ens conta Ramon Muntaner, en el capítol V de la seua fantàstica Crònica, l’engendrament del futur rei Jaume I el Conqueridor, certament un afer d’estat que els 24 prohoms, els 2 notaris, els diversos abats i priors, l’oficial del bisbe, les 12 dames i les 12 donzelles presents havien de certificar. Quin numeret!
29/04/09 a les 00:50
No puc sofrir el català medieval! Em sembla pràcticament un altre idioma i m’és molt difícil seguir-lo. I, admetem-ho suposo que també ho deu fer l’hora que és.
En fi, ja veig que a tu se’t deu donar molt millor. Malament aniríem, si estudies història!
29/04/09 a les 19:06
Mmm, tenia pensat d’escriure alguna cosa al respecte. La veritat és que mai m’havia fet massa gràcia el català medieval, però en aquest cas és diferent perquè el text està fixat i no costa gens de llegir.