Hic et nunc

Fa un parell de setmanes vaig veure una pel·lícula que m’impressionà bastant; ahir, amb uns amics, la vaig tornar a veure i m’impactà encara més que la primera vegada. Es tracta de La jaqueta metàl·lica (Full Metal Jacket)del mestre Stanley Kubrick.
El film està dividit en dues parts ben diferenciades, però lligades entre elles. La primera és el cru retrat d’un campament d’instrucció de marines nord-americans, on els reclutes són instruïts per un cruel i implacable sergent d’instrucció. En la segona part, els reclutes, ja convertits en marines, es traslladen al Vietnam on hauran d’enfrontar-se a la guerra real, posant en pràctica tot allò que han aprés al camp d’entrenament.
Per casualitat vaig descobrir aquesta impactant pel·lícula mentre navegava pel Youtube, on em vaig trobar amb un fragment del film, i em va fer gràcia, pensava que seria una pel·lícula d’humor bèl·lic i vaig decidir descarregar-la. Quan per fi la vaig poder veure, em vaig adonar que no estava veient cap comèdia sinó més aviat una pel·lícula dramàtica amb un fort contingut antibèl·lic i pacifista. Amb La jaqueta metàl·lica Kubrick filmà un manifest en contra de les guerres i de tot el que aquestes signifiquen, donant-nos la seua visió personal del conflicte del Vietnam. En les dures escenes de la pel·lícula ens mostra el procés de deshumanització dels reclutes per tal de convertir-los en “màquines de matar” i algunes de les conseqüències d’aquest procés en les ments dels instruïts. L’únic defecte que caldria comentar és la notable diferència entre les dues parts, ja que, si bé la primera és enormement impactant i bastant ràpida, la segona és més relaxada i semblant a la resta de pel·lícules bèl·liques, encara que, en el fons, les dues parts resulten igual de colpidores i interessants.
Tota la pel·lícula presenta una brillant posada en escena, un guió excel·lent i una bona banda sonora que inclou música de Nancy Sinatra, The Trashmen, els Rolling Stones…
En definitiva, La jaqueta metàl·lica és una molt bona, però dura, pel·lícula per veure i reflexionar sobre les guerres i tot allò que aquestes arrosseguen, així com per a endinsar-nos en la psicologia dels mateixos soldats. Tot un clàssic del cine antibèl·lic.

Compartir

Aquesta entrada fou publicada per Blai el dilluns 10 setembre 2007 a les 23:33 i està arxivada a Pel·lícules.