Hipocresia lingüística
14/09/07
Ara fa un parell de setmanes vaig rebre una carta del rector de la Universitat de València en la qual em donava la benvinguda a l’Estudi General. La carta no tenia res d’especial, era una típica carta de benvinguda, d’aquestes que s’envien per quedar bé, però em cridà l’atenció una part del contingut de la missiva.
En un dels tres paràgrafs de l’epístola, el Rector em recomanava demanar la docència en valencià a l’hora de matricular-me, literalment deia: “A més, vull animar-te també perquè quan et matricules demanes la docència en valencià i tries els grups que s’oferten en aquesta llengua en les diferents assignatures de la teua carrera. Tant en el fullet adjunt, com en el sobre de matrícula ho trobaràs tota la informació necessària. Això, a més d’adquirir els coneixements propis de la teua titulació, et permetrà perfeccionar aquesta llengua i tenir un bon domini del llenguatge de la teua especialitat…“. La veritat és que, en un principi, m’alegrà bastant veure que anava a entrar a formar part d’un organisme preocupat per la salut del valencià, però després em vaig adonar que alguna cosa fallava si jo havia rebut la carta a l’agost, un més després d’haver fet la matrícula. Per tant, de què servia que el Rector em recomanara fer la matrícula en valencià si ja havia passat el termini de matrícula? Bé, per sort, jo ja havia marcat la casella de docència en valencià el dia de la matrícula, i pensava que ho tindrien en compte. Aquesta setmana he pogut comprovar que no és així del tot.
Ahir vaig decidir donar un cop d’ull a l’Aula Virtual de la web de la Universitat de València, així que vaig introduir les dades d’usuari que em donaren en matricular-me i vaig entrar a escodrinyar. La sorpresa fou bastant desagradable quan vaig veure que de totes les assignatures que faré l’any vinent sols una serà en valencià (Introducció a la Filologia Clàssica Llatina que, per cert és una optativa que no tindré fins al segon semestre). Açò quina hipocresia és? Però no em recomanaven demanar la docència en valencià? Jo la vaig demanar, però, on està?
No demane l’abolició de la llibertat de càtedra, ni molt menys, però no crec que una universitat com la UV no siga capaç de trobar els professors suficients per a poder oferir una titulació com Filologia Clàssica en valencià i castellà (o sols en valencià, que per això estem al País Valencià). Tan difícil és? O no interessa? Almenys podrien haver-me avisat abans, perquè en els fulls que em van donar per planificar-me la matrícula apareixien algunes classes més en valencià. Però bé, el problema és que aquest no és, ni ha estat, l’únic cas d’agressió lingüística que hem patit els valencians. Sols espere que em permeten fer els exàmens en valencià i que entenguen el meu llatí amb accent de la Marina.
PS: Com segurament haureu notat (si no és així, passeu per l’oculista), he canviat la capçalera del blog, donant-li un toc més clàssic ara que s’apropa l’inici del curs universitari. La capçalera és un fragment de d’aquesta foto de ** Maurice ** amb llicència de Creative Commons. Espere que vos agrade.
divendres 14 setembre 2007 a les 19:02
El millor professor, per a mi, del dept. de clàssiques de la UV és el dr. Jordi Redondo. Acaba de publicar una Introducció a la Mitologia i religió gregues que hauria de formar part de totes les biblioteques. A més a més és un home amb les idees molt clares sobre la llengua grega… i, naturalment, la nostra.
PD. L’encapçalament del blog: matrícula d’honor!
divendres 14 setembre 2007 a les 19:12
Blai, benvingut a la trista realitat del valencià al llarg i estret del País Valencià. En eixir d’aquest reducte que és la Marina Alta (i descomptant Castelló, que ho tenen una mica més clar -la zona catalanoparlant, és clar), i que semblem el poblet de l’Astérix pel que fa a la llengua (l’Institut de Pedreguer serà dels poquets que oferten tots els grups en valencià i no tenen ni un sol grup de PIP -programes d’incorporació progessiva- que són un autèntic bluff: la progressió existeix però a l’inrevés: com més avança l’alumne de curs, menys assignatures en valencià es troba: quan la conselleria no envia professors incompetents en la nostra llengua, és la manca de plantilla la que fa que no pugen les assignatures en valencià. Vergonyós.
Després encara s’escandalitzen quan se’ns ocorreix demanar el requisit lingüístic per a tots els treballadors públics.
Quan l’alumne passa de primària a secundària, baixen les assignatures donades en valencià, i quan passa de secundària a Batxillerat, encara baixen més: per això és evident que quan passeu de Batxillerat a la Universitat, el valencià quedarà reduït a la mínima expressió.
En fi!
Un article relacionat a EL PAÍS.
Salutem plurimam!
divendres 14 setembre 2007 a les 19:23
Jo encara diria més -com deia aquell-, sé per via directa que a la UV hi ha cursos que s’anuncien en valencià i que després es fan en castellà, perquè qui la dóna no en sap o no l’usa.
Em sap greu dir-ho però em sembla que a Barcelona hauries tingut més docència en valencià.
divendres 14 setembre 2007 a les 19:50
Gràcies Ramon, Sergi i Sebastià.
A Jordi Redondo no el tinc enguany, però prenc nota i a veure si en els pròxims cursos me’l trobe.
Pel que fa a la interminable i esgotadora història del valencià, és veritat, a la Marina tenim moltíssima sort, i a Pedreguer encara més. Ja veurem què em trobe per eixe món.
No obstant, això no m’ho esperava de la UV (companys de la Politècnica tenen més classes en valencià que jo!), sobretot després de les cartes i tot açò. Una cosa és estranya, tinc un professor que em dóna una classe en valencià (l’única que tinc) i l’altra en castellà, i les dos de llatí! I com sols hi ha un grup en la majoria d’assignatures, doncs au, a fotre’s!
A Barcelona sí que hauria tingut més classes en valencià, però això ja és un altre tema. A més, si tots anem cap allà i no queda ningú per ací que es queixe i demane la docència en valencià, llavors sí que estarem perduts.
De nou, gràcies als tres.
divendres 14 setembre 2007 a les 20:25
La situació al País Valencià és ben fotuda pel que es pot comprovar… Et recomano que no et rendeixis, que tinguis les coses clares i que sobretot et moguis per aclarir això de les cartes i les matrícules. Els casos d’agressió lingüística s’han de donar a conèixer i se’n ha de fer la màxima difusió!
Molta sort en aquest nou curs!
divendres 14 setembre 2007 a les 20:52
Gràcies moz, intentaré esbrinar a veure què passa, si ha passat en altres carreres o si algú hem pot dir alguna cosa més. Si no ens movem nosaltres, ningú ho farà.
divendres 14 setembre 2007 a les 22:25
M’he oblidat d’esmentar abans un gran catedràtic de llatí que v aestar en el tribunal de tesi doctoral, el dr. Jordi Pérez i Durà. Amb ell també aprendràs molt llatí i molt català: és traductor a la Fundació Bernat Metge (així que ja pots estalviar calerons… si vols la seva Ars amatoria).
divendres 14 setembre 2007 a les 23:38
Hola, Blai. Pense que més que hipocresia és cinisme pur i dur. Aquesta és la realitat a la UV. I això que ja veuràs que, aquest lloc és un dels que més respectuosos- encara que semble paradòxic- envers el valencià. Viure en València en valencià és ben fotut. Jo ho faig i en això estem. Preferisc ser un gal que a un romà. Benvingut i ànim!!!!
Jo vaig estudiar ja fa molts anys- ja tinc prou canes. A mi no se’m va oferir cap possibiltat de triar cap assignatura en la nostra llengua en la nostra ciutat en la nostra universitat però, a l’hora d’expressar-se en classe, la majoria de profes no posaven cap inconvenient de què ho férem en valencià. I pel que fa als exàmens, tampoc teníen cap problema. Bo, tot això era per a dir-te que malgrat tot, endavant, parafrasejant el Llach: més lluny, hem d’anar més lluny dels arbres caiguts que ara ens empresonen…
Salutacions. Innde.
divendres 14 setembre 2007 a les 23:46
Se m’oblidava: molt xula la nova capçalera. I l’original d’on l’has treta, també.
dissabte 15 setembre 2007 a les 17:29
Ramon, a Jordi Pérez sí que el tinc a Llengua Llatina i la seua literatura 1, però és en castellà (al llistat d’assignatures que em van donar a juliol deia que la classe era en valencià, però ara, a la web, diu que és en castellà). Això, ja podrien fer més barats els llibres de la Bernat Metge!
Ininde, per Tutatis que resistirem i anirem més lluny!
La capçalera l’he treta del Flickr, baix de tot el blog (i en aquest mateix post) he posat un enllaç a la pàgina de l’autor de la imatge.
Gràcies pels comentaris!
dissabte 15 setembre 2007 a les 23:45
Tranquil, si et serveix de consol, a Barcelona també passa, jo història de la filosofia antiga només la puc fer en castellà, no hi ha cap professor que la faci en català, i res, no ens podem queixar que encara ens diran que s’hauria de fer tot en castellà… i res, a callar i a veure com va. Molta sort a l’inici de curs ^^ petons!
diumenge 16 setembre 2007 a les 17:17
El que a tu et passa en una assignatura a mi em passa en 6, eixa és la proporció Catalunya-País Valencià pel que fa a l’ús acadèmic del valencià.
Bé, què hi farem! Sort a tu també! Una abraçada!
dimarts 18 setembre 2007 a les 19:12
Estic totalment d’acord amb Sergi. Enguany a l’institut que estic no més hi ha una línia en valencià de les sis que s’oferten. Curiosament tots els meus companys són de València però ningú vol donar la línia. i, a qui li toca? al d’Albacete per suposat. No és que no siga del meu agrat, ja sabeu que encara que siga un colonitzador castellà tinc en molta estima la vostra llengua i sempre que hem donem oportunitat la parle, però no deixa de cridar-me l’atenció que aquells que la tenen com a pròpia, o deuriem tenir-la, no l’aprecien com es mereix.
Salut.
per cert, a vore quan quedem a fer-nos uns cafenets a la capital del regne, ara que sou ací.
dimarts 18 setembre 2007 a les 21:05
Si tots els “colonitzadors castellans” foren com tu, estaríem salvats!
Només estiguem instal·lats al pis quedarem per fer-nos els cafenets filosòfics, que ja va temps que no ens veiem!
Vinga, salut!