Encara que segons la tradició el Senat fou fundat pel mateix Ròmul amb cent patricis (membres de les famílies més il·lustres de l'aristocràcia romana), el més versemblant és que la seua fundació tinguera lloc en temps menys foscos de la Monarquia romana. Quan la República substituí el règim monàrquic, es conservà el Senat a tall de consell assessor format per uns 300 ancians, però encara integrat únicament per patricis. No obstant això, alguns anys després els plebeus pogueren accedir-hi, encara que tardaren bastant en poder ocupar les magistratures més elevades.
A causa de la seua antiguitat, al definició legal dels seus poders, drets i obligacions fou gradual, i parcial en el millors dels casos. El càrrec de senador era vitalici, cosa que propicià la creació d'una oligarquia, que lluità al llarg de la història, per conservar l'elitisme senatorial. Durant la República eren els censors els encarregats d'atorgar i retirar el títol de senador. Cap a la fi del període republicà fou habitual exigir, com a requisit d'accés al Senat, propietats equivalents a una milió de sestercis, encara que aquest fet mai arribà a la categoria de llei formal durant la República.
Únicament els senadors podien vestir la latus clauus (una túnica amb una ampla franja de color porpra sobre el muscle dret); també portaven sabates tancades de cuir marró i un anell (originàriament de ferro i després d'or). Les reunions del Senat s'havien de celebrar en llocs degudament consagrats, ja que no sempre tenien lloc a la seua seu, la Curia Hostilia. Les cerimònies i la sessió del dia d'any nou, per exemple, es celebraven al temple de Júpiter Òptim Màxim (Iuppiter Optimus Maximus) al Capitoli romà, en canvi, les sessions relacionades amb la guerra tenien lloc al temple de Bel·lona (deessa romana de la guerra), fora del pomerium (el límit sagrat de la ciutat).
Existia una estricta jerarquia entre aquells que tenien veu en les sessions, essent el príncep del Senat el degà durant la República; els patricis sempre tenien preferència respecte als plebeus d'igual condició, i no tots els senadors tenien veu en la cambra. Als senatores pedarii, que s'asseien darrere d'aquells que podien prendre la paraula, únicament els era permés votar. No hi havia limitacions respecte a la durada o el contingut de la oratio (el discurs), cosa que permetia practicar l'obstruccionisme. Les sessions podien durar des de l'eixida del sol fins a la posta i no podien continuar si es reunien els comitia (les assemblees), encara que podien convocar-se també els dies reservats per als comicis si aquests no es celebraven. Si l'assumpte a tractar no era important o la resposta totalment unànime, la votació podia fer-se verbalment o a mà alçada, però la votació formal s'efectuava quan hi havia discrepàncies. El Senat era un òrgan assessor i promulgava els seus decrets (consulta) a petició de les diverses assemblees. Si l'assumpte era greu, era necessari el quorum per a arribar a la votació, encara que no es sap exactament quina quantitat constituïa aquest quorum. Com passa ens alguns parlaments actuals, la majoria de les sessions comptaven amb una assitència bastant reduïda i sols els assumptes importants o conflictius eren capaços d'omplir la cambra.
Per tradició, el Senat tenia la potestat suprema en diversos assumptes, a pesar de no ser un òrgan legislatiu; aquest era el cas de les qüestions fiscals, ja que controlava el Tresor; dels afers exteriors i dels assumptes bèl·lics. En ocasions excepcionals el Senat podia suspendre tots els organismes estatals, aprovant un Senatus consultum de republica defendenda (decret del Senat sobre la defensa de la República), que era inapel·lable.
Amb la substitució de la República per l'Imperi, el Senat anà perdent importància progressivament. Els emperadors adquiriren la potestat per designar senadors, cosa que els ajudà a acabar amb l'oposició, fins al punt que no fou necessari tenir en compte les decisions de la cambra. D'aquesta manera, el Senat perdé totes les seues funcions i amb aquestes la rellevància que havia tingut en temps passats.

PS: He afegit a la barra lateral, a l'apartat El blog un cercador que vos ajudarà a trobar qualsevol cosa que s'haja publicat en aquest blog. Espere que vos resulte útil. 

Compartir