Hic et nunc

Avui he tingut el plaer de participar en una xicoteta visita arqueològica a un jaciment recentment redescobert en les proximitats del poble de Pedreguer. Es tracta d'una cova no excessivament gran, de fàcil accés, situada a la vessant d'una de les muntanyes que envolten Pedreguer, i que ara torna a estar en el punt de mira dels arqueòlegs (el MARQ està interessant en excavar-la), després d'anys d'oblit parcial (era vox populi que allí hi havia alguna cosa, però no s'havia investigat massa).
Aquest matí hi he anat, acompanyat d'un grup d'aficionats a la història i d'un arqueòleg coneixedor del jaciment en qüestió. En arribar a la cova, l'arqueòleg ens ha explicat detalladament la història del jaciment i ens ha fet una relació aproximada de tot allò que deuria haver-hi a l'interior. Després, ja amb una idea de la importància de la cova, hi hem entrat armats amb llanternes i ens hem trobat amb un passadís natural de pedra calcària d'uns tres o quatre metres en els punts més alts; de seguida hem arribat a una galeria bastant àmplia, a partir de la qual era bastant difícil continuar avançant. Llavors ens hem aturat per escoltar una altra vegada les explicacions de l'expert. Aquest ens ha explicat que a partir d'aquell punt, la gruta es dividia en diversos passadissos de difícil accés (per culpa del dipòsit de sediments i estrats al llarg dels anys) que connectaven amb altres galeries semblants a aquella on ens trobàvem. Acabades les explicacions hem estat una estona més donant-li un colp d'ull a la galeria i hem tornat a eixir a l'exterior. Després d'una altra explicació de l'arqueòleg, hem agafat la senda i hem tornat als cotxes que ens han portat de nou al poble.
Segons els indicis, el jaciment que hem visitat hauria estat habitat ja durant el paleolític, i hauria continuat emprant-se en època neolítica, ibèrica, romana i musulmana. A més, la cova continuà en ús fins al segle XVIII, sobretot per a la ramaderia (s'emprà com a refugi de ramats i pastors).
La veritat és que ha estat una experiència molt enriquidora ja que m'ha ajudat a conéixer una part del passat del meu poble que fins ara desconeixia totalment. Sols el fet de pensar que fa més de deu mil anys ja hi havia algú vivint on avui està Pedreguer, em fa posar la pell de gallina.

Compartir

Aquesta entrada fou publicada per Blai el diumenge 30 setembre 2007 a les 18:25 i està arxivada a Coses meves, Història, Pedreguer.