Avui es compleixen 1530 anys de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i de la fi de l'Edat Antiga i l'inici de l'Edat Mitjana.
A finals del segle III d.C. Dioclecià instaurà la tetrarquia. Aquesta reforma consistí en la divisió de l'Imperi en quatre parts, dues en la part oriental i dues en l'occidental, al cap de les quals estaven dos Augusts ―el propi Dioclecià i Maximià―, i dos Cèsars ―Galeri i Constanci Clor. Aquest sistema però, no durà massa i l'any 324, Constantí assumí el poder de l'Imperi en solitari. Amb Constantí, després anomenat el Gran, s’adoptà el cristianisme com a religió oficial, i a la seva mort, l'any 337, l'Imperi es tornà a dividir. Entre els anys 337 i 395 es succeïren les guerres entre els diversos aspirants al títol imperial, i l'Imperi anà dividint-se i unificant-se segons l'emperador de torn. L'any 395, però, amb la mort de Teodosi, l'Imperi es dividí definitivament en l'Imperi d'Occident, amb capital a Roma, i l'Imperi d'Orient, amb capital a Constantinoble. Amb l'Imperi dividit continuaren les lluites internes pel poder, cosa que facilità el treball a les tribus bàrbares que amenaçaven les fronteres de l'Imperi. L'any 433 Àtila, rei dels huns inicià una gran ofensiva contra Roma, que finalitzà amb la seva mort, l'any 453. L'any 475 Ròmul Augústul, fill d'Orestes, un dels generals d'Àtila, es convertí en emperador romà. Sols durà un any, ja que el 23 d'agost de l'any 476 el cabdill hèrul Odoacre el deposà i es coronà com a rei d'Itàlia. Amb açò s’acabà l'Imperi Romà d'Occident. L'Imperi d'Orient encara duraria quasi mil anys més, fins l'any 1453, quan Constantinoble fou conquerida pels turcs. Això, però, és una altra història…

Valete!

Compartir